Clou el camí, sense atzucac,
d'on brolla l'alegria d'un sospir
fet de belles carícies,
amorosint suau els batecs del cor.
El destí d'un miratge acabat
plou dins d'un cos submís,
aixoplugant tempestes i desigs,
fent trencadís el nostre passat.
Ens lliurem per fi amb un somrís,
a un futur, esgarrinxant el dolor,
colpejant el nostre passat,
aprenent a viure, a sentir.
2 comentaris:
"Atzucac"! És una de les meves paraules preferides en català, per la sonoritat i pel seu significat. I va molt bé per explicar molts sentiments i situacions.
Gràcies Biel, ... també ho és per mi des de fa molt anys, quan encara era un xicotet i anava a escola. Em va impressionar, ... i després de molts anys l'he utilitzada en un moment intens de la meva vida. Altre cop, gràcies.
Publica un comentari