Una història amb un final. Un relat no escrit i virtualment estès d'imatges plenes i dolces. La tendresa d'un suport veïnal que ha arribat profundament al cor però, la meva història plena de records que engarjolen una possible felicitat formen part d'allò oníric. Somnis que en un futurejar farem possible la meva família i jo agafats de la mà. Mentre intento treure'm de sobre l'angoixa i el patir d'uns records que viuen en mi Recorro un temps verbal que no em pertoca:
Recorro un temps verbal
Recorro un temps verbal que no és el meu,
el que em tocava viure, el vaig abandonar.
Una dona i dos fills, que m'atrapen en la felicitat,
la construcció d'aquell món il·lusori i virtual,
però un pes mort que arrossego, m'enfonsa.
Ara,lluito contra mi, sense saber que aquesta guerra
té un final, la cloenda d'uns fets ja escrits.
dijous, desembre 13, 2007
Recorro un temps verbal
Etiquetes de comentaris:
Poesies pròpies,
Registre de la Propietat Intel·lectual
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

4 comentaris:
Critica constructiva: el "a voltes TANT a prop" del principi no hauria d'anar sense "t"? Em sembla que sí :)
Gràcies pel link
El Cafè d'en Litus
Gràcies!!
De totes les crítiques se'n pot aprendre.
Gràcies Litus.
M'ha agradat molt! Felicitats ;)
Ens llegim!
Gràcies uribetty, ...
Serà un plaer llegir-te
Publica un comentari