Interpretacions diverses

Algú em va dir que un poema és un poema, res més. I reconec que en part és cert. No s'ha d'anar més enllà del què hi diu, tot i les possibles interpretacions que s'hi puguin fer. Una poesia pot suggerir imatges, emocions, sacsejar records, ... i les possibles interpretacions que es facin depenen de cada lector. Però, no vol dir que siguin la realitat del moment. Pot ser passat, present, futur o una transfiguració d'una part d'una vivència, inventada o no.

El què vull dir amb això és que podeu interpretar el què us suggereixi, però sempre estarà allunyat de la meva realitat, a una distància del meu jo. Puc abocar-hi sensacions, emocions viscudes i també imaginades. Us comento aquest fet per si algú es creu en la possessió d'interpretar que tot el què està escrit aquí forma part de la meva vivència personal. Evidentment, ho és però potser no com es pot arribar a confabular amb la seva imaginació.

Intento escriure per activar emocions, siguin del caire que siguin a qui llegeix, ... i si ho he aconseguit, ... mmm, llavors em reconforta.


Recolzo un poema

Recolzo un poema, que no és meu,
al palmell de les mans, entreobertes,
i n'extrec un sentiment, un encís
que regalima per cada porus
intacte d'emoció, vers a vers.
Inspiro la seva essència, interpretació
mimètica de l'entorn en què visc
allunyant-me en cada mot
del paradigma en què està creat.
Esbufego, mentre hi camino
a palpentes, en no conèixer la línia
traçada pel món del poeta,
i recargolo allò què crec que diu,
encegat per allò que jo sento.
Expiro, a la fi, quan clou el poema
sabent que l'il·lusori m'ha enganyat
a cada passa feta, a cada mirada
on m'acompanya la bellesa
de sentiments que no són meus.