OhCapità

Àvia (8 de Juny del 1916 - 6 d'octubre del 2009)

2009-10-07T11:24:00.008+02:00

Rudiments d'escorça punxeguda
t'obres al fràgil ocàs d'un cos
que s'apaga i dilueix any rere any.

Mutilat a l'atzar el teu entendre
somrius dolçament sense saber res
del casual de tocar-te la malaltia:
símptomes de lleugeresa viva.

Prop tindrem el teu record,
fotogrames esbiaixats per la tendresa,
del teu cos eixut.

--------------------------------------------------

Ahir va traspassar l'àvia després de quasi deu anys vivint una altra realitat. Una realitat que no és la nostra però que de ben segur ha estat plena de vivències extraordinàries. Sempre em reia quan li proposava anar a fer uns "dancings", i que si no la tractaven bé al "xalet" avisaria als "mossos". Aquesta rialla plena d'innocència, sense cap malícia, ... omplia el meu cor de joia. El pas d'aquests anys veient com es consumia tendrament em va fer sentir aquest poema. Aquest serà el meu petit homenatge per a cadascun dels records que em venen a la memòria.

Un petó molt fort, àvia!

bon voyage

2008-10-28T00:00:00.006+01:00

Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i que les formes de comunicació que utilitzo en aquest blog no són més que meres maneres d'expressió, que hom pot ometre o posar-hi l'emocionalitat que vulgui però,que no deixen de ser respostes plenes de cortesia i agraïment.

Trec amarres, i surto d'aquest port esperant que el vent infli les veles i em proporcioni un viatge per diferents mars que ompli el meu quadern de bitàcola d'experiències per a ésser algun dia explicades. Entro a mar obert sense un rumb fix, guiant-me pels estels, calculant altures d'astres, fent les correccions pertinents de rumb, per enfilar nous destins. En definitiva, tornar a viure plenament del dia a dia, sense llast i cadenots que m'encotillin els sentits.

Sense cap indulgència

2008-10-20T14:24:00.014+02:00

T'has apoderat sense cap
indulgència, i has tret l'alè
sense pressa: extirpar i rosegar,
verbs que no tenen cap mesura.

Has doblegat l'essència
amb impertinent mestria,
i del manyoc que n'has fet
perpetues el color de la derrota.

Ara, miro enrere i de les arrels
que uníen els somnis
en queden els negatius velats,
pròxims al mer desencís.

I quan abraces el desesper
dilueixo en gran mesura el dol
que el passat m'infligeix.

Embat

2008-09-16T15:00:00.002+02:00

embat
[s. XIV; de l'ant. embatre's 'llançar-se']
Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc.

Envestida, escomesa. L'embat destructor del temps.

-------------------------------------------------------------

Curulla l'ofec del tro
amb vestits muts
on embolcalla de nit
aquest periple intens.
Fa una passa enrere,
embat la pell, trencant-la,
de sons plens d'aigua.

Atles difós

2008-07-30T09:00:00.003+02:00

Difumines l'altitud de la paraula
amb el trencadís d'aquell sentit
que vocalitza sense cap mesura
l'espai entre aigües crital·lines.
Les lletres no basculen soles,
acompanyades d'un encenall de foc
muden la seva forma estricta
de secrets silents,
_______________de paraules callades.

Per a tu, àvia

2008-07-21T13:57:00.019+02:00

Rudiments d'escorça punxeguda
t'obres al fràgil ocàs d'un cos
que s'apaga i dilueix any rere any.
Mutilat a l'atzar el teu entendre
somrius dolçament sense saber res
del casual de tocar-te la malaltia:
símptomes de lleugeresa viva.
Prop tindrem el teu record,
fotogrames esbiaixats per la tendresa
__

del teu cos eixut.

--------------------------------------------------------------

Amb el meu amor, tot i que no em pots entendre però, em somrius quan et parlo: T'estimo àvia.

Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000) II

2008-07-16T13:43:00.011+02:00

Rellegint el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià, de l'editorial Proa. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar la tria i traducció d'en Manuel Forcano, poeta que ara tot just fa uns dies vaig descobrir a Sitges.
He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior.

-------------------------------------------------------------

AQUELL QUE CONFIA

Aquell que confia que el temps

el curarà, perdrà el temps i la cura.

El temps passarà, la cura no vindrà.

Prepararà una taula d'enginyer

per als seus pensaments,

escaire i molts regles

i amb el llum plorós ben encorbat.

Diades i festes li vindran balbotejant

com el líquid espès d'una ampolla fosca.

No hi podrà romandre:

massa coses d'ell sap ja la terra

abans fins i tot de ser enterrat.

Intermède à Paris

2008-06-26T14:00:00.006+02:00

Sura la calma en despertar el dia
i prems la meva mà, amb força,
mentre caminem mirant l'horitzó.
Llueix un somriure als teus llavis
animat per la lluisor dels ulls
i cau al capvespre la llum de la nit,
la lluna desapareix entre núvols.
El sol, rudiment d'una espelma
que s'encen a volades d'un llumí,
inicia el pas, tranquil, suau, silent.
Fem una parada, admirant París.

Viatge a París

2008-06-16T14:00:00.002+02:00

Deformo les imatges del record alliberant de la memòria el pas del temps que enlluerna cada pupil·la dels meu ulls. Viatjo sol, sense res.

La maleta que duia l'he perduda pel camí, i amb ella totes les meves vivències. Recordo que vam il·lusionar un viatge, després de delimitar els nostres cossos, però, ...

Ara eixugo les llàgrimes i obro els meus sentits. Impregno cada una de les meves cèl·lules del perfum del teu cos, observo la calidesa de la teva mirada, noto la complicitat de les teves carícies i miro absort la foto d'aquesta ciutat que ens espera, mmm, ... Paris.

Refracció

2008-05-22T13:49:00.009+02:00

Em rendeixo a veure-hi clar,
a despullar el meu sentit
i sentir-me part, només,
d'un tros de la teva vida.
___________________

Deixaràs de refractar

______________la llum?

Temporalitat

2008-05-05T18:01:00.004+02:00

Instal·lo el desig, en un instant,
el trec per fer-lo ben distant
i annexiono en ell un missatge breu.
El cobreixo d'un tel prim, translúcid,
gens opac per entreveure allò que vull dir.
Miro al voltant, apagant aquest sentit,
i glopejo aquesta temporalitat
_________________en un bes.

Sant Jordi: enguany fa un any

2008-04-23T00:01:00.004+02:00

Respiro el trànsit de fragàncies
entre jocs malabars plens de colors,
humitejats per indelebles imatges
marcades pel tràveling d'un dia especial.
Recordo un sonet amb rima consonant
de versos sense cap cesura, i volo,
mentre el so estrident de l'alarma
del meu cotxe esdevé un regal: tu.

Epiteli

2008-04-14T13:44:00.011+02:00

Record de dos cossos en perfecte comunicació. Per tu, ara fa ja un any.

Epiteli marcat a des hores
corromp durant el mite de la nit,
en l'instant que entra la marinada
i suau llisca entre el contorn
del teu cos ja ben assedegat.
Sotmets amb gemecs, la passió
dels teus llavis entregats.

A l'albir

2008-04-08T14:18:00.019+02:00

S'encén una llum a l'albir, amb notes altes,
a punt de perdre's pel camí,
on el sentinella de la nit s'adorm
quan rosega el so de la paraula escrita.
Mor, llavors, el nostre llenguatge
de l'epiteli acariciat,
__________________amb mans aspres.

Pomes Il·lustrats

2008-04-01T13:15:00.007+02:00

Avui es fa la presentació a les 19h. de la 2a Edició de Poemes Il·lustrats de Premià de Dalt, una col·laboració entre l'Assossiació d'Artistes i varis autors de la pàgina de Relats en Català.
En conmemoració d'aquest event us deixo el poema: Fi d'una Esperança-Inici d'un Despertar, il·lustrat per Josep Baqués, realitzat per a la primera Edició d'ara fa aproximadament tres anys.

Josep Baqués
[Neix a Montmeló – Barcelona
Formació autodidacta, treballa en disseny gràfic, exerceix de professor a l’Escola Massana de Barcelona i obté la Càtedra de disseny Gràfic a l’Escola oficial de Publicitat de Barcelona.
Exposicions a Catalunya, Espanya, i Internacionals.
La seva obra es troba a importants col·leccions a Catalunya, Espanya, EEUU, França, Alemanya, Itàlia, Veneçuela, Suècia, Japó, Canadà, i Portugal.
Membre fundador de l’agrupació del Disseny Gràfic a l’any 1961.
Membre fundador de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt.]

Fi d'una esperança-Inici d'un Despertar

He perdut l'ànima buscant-me
i he fugit marxant a un altre món
il·lusori, d'encant,
i m'he perdut!

He sentit enyorant la teva ànima
la melangia més profunda
recordant, plorant,
i t'he perdut!

I amb braços estesos
ferida i amb dolor,
sense rancúnies, donant,
m'has acollit!

Purgaré les meves penes
compungit i amb amor,
recompensat , oferint,
amb tot el cor.

I per tots dos, em trobaré
buscant aquell horitzó
que somiant havia perdut
i ens estimarem sense recel.

Camino pel pedrís

2008-03-04T14:38:00.005+01:00

Camino pel pedrís de cada carrer,
on una boira profana les imatges
d'aquesta ciutat de mar. Incorpòria
s'aixeca en un fanal, una silueta
distorsionada buscant el tapís
on poder pintar el contorn del cos.
I miro més enllà d'allò opac
que encara guardo a la memòria
de la retina. El vent suau abraça
untuós els meus llavis humits,
mentre el mapa guardat en mi
passa latent per davant del rostre.
Curiós paisatge encriptat, ressona
tancat entre el batec del caminar.

El dissonar de l'ànima

2008-02-27T10:55:00.017+01:00

dissonar
[del ll. dissonare, íd.]
1 Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l'orella.
2 Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses; discrepar

---------------------------------------------------------------

Ahir quan al vespre la meva veu distorsionada per una vibració inharmònica, remarcava el mateix so, punyent i insistent, el meu batec poc compassat mirava l'horitzó enteranyinat per la boira. Vaig decidir sortir per clarejar el batibull d'idees i el rebuig d'una flibada maternal.

Passejant per aquests móns he flairat un cant expressat en una altra llengua, traducció del poeta eslovè Srečko Kosovel (1904-1926) publicat l'any 1985 a La barca d'or, editat per Edicions del Mall. En Palau i Fabre va fer-ne aquesta traducció que he trobat visitant el blog d'en Pau Sif, fent-li un homenatge per la tasca desenvolupada al llarg de tots els seus anys.

----------------------------------------------------------

EL MEU CANT

El meu cant és una explosió,
esquinçament salvatge. Desharmonia.
El meu cant no pretén d’arribar fins a vosaltres
que sou, per providència i voluntat divina,
esteticistes morts, rates de museu.
El meu cant és el meu rostre.

MOJA PESEM
Moja pesem je eksplozija,
divja raztrganost. Disharmonija.
Moja pesem noče do vas,
ki ste po božji previdnosti, volji
mrtvi esteti, muzejski molji,
moja pesem je moj obraz.

*****************************************

N'he quedat meravellat i m'afegeixo al seu homenatge, des de la meva particular visió:

Distorsió vocal

El meu cant roman tancat
entre quatre pedres. Compactació.
El meu cant ofega timbres solubles
d'esperança, cobdicia de deliri
humà, tacat de defunció sincopada.
El meu cant dissona ben opac.

Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000)

2008-02-26T13:46:00.015+01:00

Us presento el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar l'admirable traducció d'en Manuel Forcano.

He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior.

.....................................................................................

LES HORES DEL VESPRE DE L'ÀNIMA

Les hores del vespre de l'ànima

m'han caigut al damunt ja aquest matí.

Una passa suau sobre herba flonja com l'esperança

d'alguna cosa. La sabata resta sempre dura.

Un nen s'esta immòbil al mig del camp

i no sap que així esdevé etern.

Un home amb dos futurs possibles de sobte plora de por,

un home buit de records omple el seu cos per no ser endut.

Una dona llegeix una carta al costat d'una finestra

i es fa difícil reconèixer-la.

Un porta s'obre i es tanca i s'obre.

Una altra porta resta tancada: a través d'ella, el silenci.

Presentació a Granollers

2008-02-20T14:07:00.007+01:00

Fundació Akwaba presenta:

JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS, llibre editat per la Fundació Akwaba i l’Editorial La Quadriga

El proper dia dissabte 23 de febrer a les 18:00 a la llibreria La Gralla (GRANOLLERS)

Amb la participació dels autors, lectures del Mercè Rigo i Jordi Puerta amb música de Gunjam Band.

El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band amb la seva cançó “Alerté” sobre els nens soldat, i els materials didàctics per a les escoles formen part de la campanya “I després de la guerra, què?”, vol alertar i conscienciar la nostra societat sobre les conseqüències que té la guerra per a la població civil.
Jocs de Guerra. Cosa d’infants vol mostrar a la nostra societat, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al centre de Gonfreville dins el programa d’acollida de joves que porta a terme Fundation Akwaba Cote d’Ivoire en col·laboració amb UNICEF.

2008-02-13T13:55:00.016+01:00

mmm, ... mar m'ha atorgat aquest premi, portant el seu encanteri al plaent més plàcid.
Gràcies, ... per aquest xic de vós!

Arte y pico

Les regles del premi són les següents:

-Cal triar cinc blocs que en siguin mereixedors per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense tenir en compte l'idioma.

-Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autor/a i l'enllaç al seu bloc.

-Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat.-premiat i premiador han de fer saber l'origen d'aquest premi.

-Exhibir aquestes regles.

mmm, ... i per tot allò que em fan sentir i per les estones compartides rere la virtualitat, concedeixo:

Ad libitum, per la seva amistat amb música embellida per imatges plenes de sentiment.

Jeremias Soler, per les seva gran capacitat en tots els seus àmbits.

L'estació, per la seva parada de tren sempre tan interessant.

anoharra, perquè sempre s'ha d'aprendre de molts, i aquí n'hi ha un referent valuós.

Relatari, perquè hi ha la seva ànima impregnada en cada escrit seu.

Interpretacions diverses

2008-02-06T13:41:00.000+01:00

Algú em va dir que un poema és un poema, res més. I reconec que en part és cert. No s'ha d'anar més enllà del què hi diu, tot i les possibles interpretacions que s'hi puguin fer. Una poesia pot suggerir imatges, emocions, sacsejar records, ... i les possibles interpretacions que es facin depenen de cada lector. Però, no vol dir que siguin la realitat del moment. Pot ser passat, present, futur o una transfiguració d'una part d'una vivència, inventada o no.

El què vull dir amb això és que podeu interpretar el què us suggereixi, però sempre estarà allunyat de la meva realitat, a una distància del meu jo. Puc abocar-hi sensacions, emocions viscudes i també imaginades. Us comento aquest fet per si algú es creu en la possessió d'interpretar que tot el què està escrit aquí forma part de la meva vivència personal. Evidentment, ho és però potser no com es pot arribar a confabular amb la seva imaginació.

Intento escriure per activar emocions, siguin del caire que siguin a qui llegeix, ... i si ho he aconseguit, ... mmm, llavors em reconforta.

Recolzo un poema

Recolzo un poema, que no és meu,
al palmell de les mans, entreobertes,
i n'extrec un sentiment, un encís
que regalima per cada porus
intacte d'emoció, vers a vers.
Inspiro la seva essència, interpretació
mimètica de l'entorn en què visc
allunyant-me en cada mot
del paradigma en què està creat.
Esbufego, mentre hi camino
a palpentes, en no conèixer la línia
traçada pel món del poeta,
i recargolo allò què crec que diu,
encegat per allò que jo sento.
Expiro, a la fi, quan clou el poema
sabent que l'il·lusori m'ha enganyat
a cada passa feta, a cada mirada
on m'acompanya la bellesa
de sentiments que no són meus.

Duets: Converses interiors

2008-01-28T13:08:00.000+01:00

1 Duo.

2 Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Deixa'm un espai

Deixa'm un espai per habitar
amb els meus pensaments
i trobar l'enyorat silenci
sense que em qüestionis
aquest fet ni em retreguis
els meus estats del diari.
No t'engeloseixis de res
perquè el meu cor està
prop de la teva ànima,
tot i que s'ha fos la màgia
i he perdut la confiança
en tu. Però, malgrat el patir
de les nostres ànimes
i el neguit que tens al cor,
t'esperaré, ... sí t'esperaré.

Confós per uns records

Cavalco per un camí pedregós
ple de sentiments i de records.
Me'ls miro i rememoro instants,
i ploro amb desconsol per tot
el mal que he fet i he aplegat.
El temps, succiona des del passat
i emmalalteixo i em rosego
un i altre cop, sense poder respirar.
Encerclo llavors cenyint el teu cos
i aclaparant la teva ànima
sense voler, i no percebo el teu
enuig al moment, ... i em perdo
en la teva mostrada indiferència.
Crido en l'ofec silent de tu
i comprimeixo tant el meu
patir, que llavors m'esclata
davant teu, ... i en tornar al bri
d'enteniment que encara em queda
noto que fuges del costat,
sense dir res,
amb els llavis emmudits.

------------------------------------------------

Corol·lari I

Reclamo un espai per oblidar
els successos de la vida
i l'aflicció del teu estat
on la tristesa dels teus ulls
s'emmirallen en els meus
que provoquen la distància
entre tu i jo. Guareix el passat
que tant et dol, i aconseguir
així, futurejar, sense dolor.

Corol·lari II

He comprimit sense saber el teu esperit
mentre tu necessitaves poder respirar.
No he detectat cap senyal que ho indiqués
i no he entès el teu reclam. No he escoltat
cap paraula que em fes recular i saber
que el teu silenci era sinònim d'espai.
Et demano perdó, per estar encegat
i no deixar-te veure la llum d'individualitat
que tant em demandes, i mentre t'ubiques
lluny de la meva realitat, jo sucumbeixo
a la displicència de la teva mirada.
Demano tant sols un senyal clar,
o una paraula neta, sense embuts,
que per culpa de la meva sordesa
emocional sóc incapaç, ara,
de veure-hi transparent i blanc,
per evitar així nafrar amb els actes
i paraules l'amor que hi és a ambdós.

Un crit a l'esperança

2008-01-24T13:56:00.000+01:00

crit: [s. XIV; de cridar]
1- So penetrant llançat per l'home o per un animal.
2- Paraules pronunciades en veu molt alta.

esperança: [s. XIV; de esperar]
1- Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.
2- Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.

------------------------------------------------------------------------------------------

Crido a l'esperança

Mentre m'enfonso en mi mateix,
glopejo el meu cos d'insatisfaccions
marejant el poc bri d'enteniment
que em queda. Voltejo entre gemecs,
el meu gran sac d'imperfeccions,
cobejant que l'indeleble línia traçada
s'esborri poc a poc en el silenci:
l'abisme de la pèrfida indiferència.

Poeta Txec: JAROSLAV SEIFERT

2008-01-22T14:29:00.000+01:00

JAROSLAV SEIFERT (Zizkov, Praga, 1901 - 1986)

ARRACADES DE CORAL

Tot allò que ens abandona
i s’enfonsa en el passat,
perd pel camí moltes
de les seves qualitats.
El mal empal·lideix, el pecat entra en l’oblit,
el vi es torna agre
i els petons que han restat fits sota el cel
esdevenen cançó.

Quan desitjava trobar-me entre els teus braços,
inventava versos.
Caminava per la cambra amunt i avall
i els deia davant la finestra buida.
Oh, els versos!
No eren gaire destres,
però eren plens de desig exaltat
i de paraules apassionades.
Amb la mà em premies els llavis
perquè callés,
i apartaves, tossuda,
les teves petites orelles
mentre jo vagava amb la llengua
pels seus plecs rosats,
com en un laberint.

Solia dormir sobre el teu cor
i àvidament inhalava el perfum
de pell ardent.
Els somnis que s’atansen silenciosos
i en la fosca s’emparen del dorment
tenien el color dels teus ulls.
Eren blaus. I al meu front, lànguids, plovien
com gotes de lacre,
els corals entelats de les teves arracades.

Avui, quan reposo entre les mans
el meu rostre envellit,
amb precisió, palpo amb els dits
la forma del meu crani.
Mai no havia pensat en ell
ni havia posat el cap entre les mans.
Res no em movia a fer-ho.
I un terrible desig d’existir, ara,
potser sense alegria ni esperança
ni futur afegeix ales negres
a la por de no existir.

Però quan mori de debò,
des del silenci de la terra
encara rebrà els teus passos, melangiós,
el meu amor.

Traducció de Monika Zgustová
Jaroslav SEIFERT, El crit dels fantasmes i altres poemes, Edicions del Mall, Barcelona, 1984

Tristesa

2008-01-17T14:26:00.000+01:00

Avui estic molt trist. El dolor m'ennuega l'ànima i em dissol la il·lusió en cabòries plenes de penes i mals. Voldria reiniciar l'ordinador d'abord i que tot tornés com si res hagués passat però, ... Això no és possible. La memòria hi juga un paper primordial. He llençat paraules com si de projectils enverinats es tractessin i, ... he maltractat un cor i n'he estimbat el meu. Avui m'hagués agradat somriure, sentir el tacte suau i càlid de la seva pell i llevar-nos mirar els seus ulls lleganyosos tant dolços. Escoltar amb un fil de veu que encara està adormida i xiuxiuejant-me ella: Bon dia, cuqui!
És la tristesa en un moment que no me la puc permetre, ... aquesta nit no he dormit gens, el cap em fa mal, i el cor el tinc buit. M'agafo com si fos la última cosa que m'aguantés per caure en l'abisme, el xiulet d'en Marc. Avui abans d'anar al col·legi me l'ha posat a la butxaca. Ara el porto penjat al coll, i amb les mans el vaig palpant. I sé que això em manté en el pla físic al costat dels vius, de la realitat; la ment però, ara no sé per on navega.

Tristesa

Llagrimejo quan penso en tu,
cada cop que passo prop
de la mirada d'aquell dia
on el record em porta al desesper.
La teva veu, i els teus ulls
plens d'aigua salada
m'estan encongint el cor,
i jo ara, encara ploro.
Anhelo el teu perdó
per una forma dissortada
de com he fet les coses
i clamo saber que estàs bé.
Sense ell es limita l'amor,
la culpa em rosega l'ànima
i no em permet ser feliç.

Encaixat entre dos murs

2008-01-14T14:15:00.000+01:00

Dues parets que encaixen el meu cos

impedeixen qualsevol moviment lateral.

Mutil·lat ara, pels records d'una vida

focalitzada en una ciutat plena de mar,

intento bellugar els braços per apartar

aquesta sensació d'ofec i d'opressió.

Ressegueixo insistent amb els palmells

de les meves mans de tacte aspre

pel fred d'un hivern gelat de sentiment.

Hi busco una esquerda per trobar

aquesta claror del sol que tant em manca

perquè escalfi i guareixi la fissura

dels esdeveniments del meu passat.

---------------------------------------------------------------

Sorneguera la visió del cap, llagrimejat

per aigua salada, rau dins teu la veritat

d'un dolor, que mortifica rosegant silent

el cor d'una ànima perduda al purgatori.

L'ocàs d'un somni imaginari

2008-01-08T23:59:00.000+01:00

En ocasions desfilen junts, agafats de la mà, el desencís i l'esperança. Contradiccions de les nostres ments que sabent-se dèbils emocionals opten per navegar en aigües una mica tèrboles. Contraposicions de significats de fets i paraules, de somnis i d'il·lusions que anem creant en un món virtual imaginari que intentem viure. L'ocàs d'un somni imaginari real o pensat. Em dilueixo passant d'una banda a l'altra, sense albirar en cap instant si allò que estic vivint forma part d'un somni o bé és la vertadera vida que visc.

L'ocàs d'un somni imaginari

L'ocàs d'un somni virtual
desfila rere paraules d'amor
que fan lluir la meva vida
de petits moments flairats
sense saber cap a on van.
Es clou la delimitació
marcada per les pauses
ben fetes, on ara lluiten
les arestes de les figures
que havien d'encaixar.
Geomètriques posicions
rere una il·lusió, que ara
lentament encastem amb passió
lluny d'aquell profund abisme
del no res, on brilla la màgia
de l'espurna dels teus ulls.
Es fon allò que vam patir
lliurant-se així el nostre amor.

Bon any 2008 !!

2008-01-01T00:01:00.000+01:00

Un any que queda enrere ple de moments d'incertesa i molts petits instants de gaudi i d'emoció plena, viscuts de manera intensa. Ara que iniciem un nou any que sempre desitgem ple d'esperança i bons auguris enllacem les setmanes sense adonar-nos de la fragilitat del temps. Un temps que passa ràpid. I que sense percebre la rapidesa i fugacitat que té encetem il·lusions diverses. Gràcies per esdevenir part d'aquest temps que farem possible amb un verb, que no existeix com a tal: futurejar. Alimentaré aquest verb amb el foc de les nostres ànimes, reordenant el meu esperit i abstraient-lo de tot negativisme.

Alimentant un verb: futurejar

Temps fugitiu que s'escola
entre les làmines d'acer
d'un miratge creat d'il·lusions
no verídiques, esmaperdudes
en el llindar del teu oblit
que tant bé tu recordes.
Inicies un futur amb esperança
tot i que pel camí que has triat
pedres i rocs caiguts del passat
curiosament s'interposen
entre els nostres bategants cors.
Amagues part d'un passat
a mitges, d'un arrelament
que no fou més que un miratge,
ombres que passen ben a prop
per un interès que no entenc
tot i ser elles causant d'un desencís.
I sabent-ho amagues com un tresor
preuat pensant que jo no entendré
els motius que a tu et palpiten
i fan que la culpa ens molesti.
Ara, jo intento resoldre el meu passat
que m'atansa i no em deixa respirar,
albiro una esperança en el meu interior
amb la certesa que tu i jo, delimitarem
aquell espai que tant estem desitjant.

----------------------------------------------------

Per tots nosaltres.

Recorro un temps verbal

2007-12-13T13:09:00.000+01:00

Una història amb un final. Un relat no escrit i virtualment estès d'imatges plenes i dolces. La tendresa d'un suport veïnal que ha arribat profundament al cor però, la meva història plena de records que engarjolen una possible felicitat formen part d'allò oníric. Somnis que en un futurejar farem possible la meva família i jo agafats de la mà. Mentre intento treure'm de sobre l'angoixa i el patir d'uns records que viuen en mi Recorro un temps verbal que no em pertoca:

Recorro un temps verbal

Recorro un temps verbal que no és el meu,
el que em tocava viure, el vaig abandonar.
Una dona i dos fills, que m'atrapen en la felicitat,
la construcció d'aquell món il·lusori i virtual,
però un pes mort que arrossego, m'enfonsa.
Ara,lluito contra mi, sense saber que aquesta guerra
té un final, la cloenda d'uns fets ja escrits.

Presentació a l'Ateneu Barcelonès

2007-11-29T14:30:00.000+01:00

El proper dimarts 4 de desembre de 2007 a les 19:30 a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la presentació del llibre

EL NÀUFRAG

Joan Adell Álvarez

Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu 2006

La presentació anirà a càrrec de l’escriptora Alícia Gili

amb la col·laboració de l’escriptora Sílvia Romero,prologuista de la novel·la presentada.

El poeta Jordi Puerta (OhCapità) llegirà fragments de l’obra.

Insomni

2007-11-15T14:34:00.001+01:00

Apamo les lletres una a una,

buscant el ressorgir d'un vers

que ompli l'ànima de sentiment,

tocant la fibra del qui llegeix.

Enfilo l'agulla, punxant el paper,

esberlant un ulls que admiren

la música rítmica del meu vers,

i cau el vel d'aquell qui em mira.

Camins

2007-11-11T07:45:00.000+01:00

Clou el camí, sense atzucac,

d'on brolla l'alegria d'un sospir

fet de belles carícies,

amorosint suau els batecs del cor.

El destí d'un miratge acabat

plou dins d'un cos submís,

aixoplugant tempestes i desigs,

fent trencadís el nostre passat.

Ens lliurem per fi amb un somrís,

a un futur, esgarrinxant el dolor,

colpejant el nostre passat,

aprenent a viure, a sentir.

L'últim poema

2007-08-29T20:55:00.000+02:00

Allibero l'ànima perduda
entre els braços que m'atansen,
perennes de cadenes forjades
per sospirs d'amor del teu cos.

Deixo caure cada un dels vels,
imposats pel desfici del meu cor
ennuegat de llàgrimes i sentiments,
teclejats en aquest món virtual.

Enceto per últim cop
uns versos, alliberant l'ànima
de l'espai que els ha encapsat,
embonant els somnis d'un dement.

Ungint finalment lluny d'aquí
les paraules i versos maleits,
que donant forma i sonoritat,
l'amor del meu cor han traït.

Trànsit cap el futurejar

2007-06-20T08:56:00.000+02:00

Laura,
engolirem amb compromís futurejant
fitarem abraçats entre onades
les gavienes foragitant el seu cantar
Acollirem l'albada amb els peus nus
i les ànimes entrellaçades
entremig de roques planes sota la Torre
i albirarem la llunyania imatges de felicitat
i conjurarem amb el llavis humits
besades d'amor, recorrent bells paratges
de temps passats que van ser el nostre present
aquest vint-i-tres de juny d'enguany.

T'estimo Laura.

Gràcies per la il·lusió que em transmets.

I per, Post 14-06-2007

Un bes suau i dolç.

Entre el teu ventre

2007-06-11T15:02:00.000+02:00

Recargolat entre el teu ventre,
acarícies l'evidència certera
lligant les nostres mans
remullades per la teva humitat,
sense por, em desfaig al teu desig.

No tinc prou versos a l'estòmac
i capbussat en la dolçor dels sentits
desplego el valor que porto ben endins

Us dono el meu cor, seguit de l'ànima
amb lletres amb vocals majúscules
per afirmar amb una sentencia
Em vUll dElImItAr Amb tU.

----------------------------------------

T'estimo Laura, gràcies per aquest poema:
No tinc prou versos a l’estómac

Vels esquinçats

2007-06-11T14:51:00.000+02:00

Brogit d'un capritx sensual que crida trèmol,
imatges d'un paisatge ple de vinyes i mar
ocults a les mirades estranyes unim les nostres mans
entre el sospirs del vent que remolen els meus vels
Crida la gavina, s'ofega el capità

Viciant l'aire, pressionant els nostres cors
cauen els vels entre els òsculs famolencs
dels desitjos de les nostres ànimes:
murmuris d'onades esgarrapant les roques
Mirar. Sentir. Estimar.

Secrets cridats en veu alta per ulls mirats
espurnejo bevent del teu cor, en terres de França
el meu jo, que res ja no l'oprimeix
No Suplica, SENTENCIA el Present d'Indicatiu:
T'estimo.

---------------------------------------------------------------

Gràcies Laura,

Omplint els llavis

Pel dia especial del teu Sant, Laura.
Un bes suau i dolç.
Pel futurejar compartit amb tu.

Futurejar

2007-06-11T14:45:00.000+02:00

Esdevindran il·lusions perfectes
acoblant el desig del triomf
humitejant els nostres llavis
de la passió dels nostres somnis

Acollirem pacients aquest futur
que esdevindrà el nostre passat
d'un present viscut amb harmonia
i ho rememorarem futurejant

Aprendrem a confiar l'un amb l'altre
i no tindrem por a ser feliços
d'una il·lusió que sabem és veritat
i que és sentiment real, que és ESTIMAR.

Gràcies Laura, pel nostre Futurejar.

Tristor

2007-03-27T19:45:00.000+02:00

És la tristor que intueixo als vostres ulls
que m'amaren l'ànima plena de basarda
i em trastoquen el petit bri d'esperança
de dins del cor, i que deslliguin aquest nus

Lànguides hores passades esperant
els vostres mots, paraules ben sinceres
que m'abracen tendres i llamineres
aquest esperit tocat per la vostra mà

Deixeu-me un petit espai per respirar
entre aquesta boira que em fa negar
l'evidència de què per mi sou vós
la dama que jo sempre he desitjat

És la tristor de tots aquests mots
que m'entristeixen, i em posen malalt
i perdo enfonsat la línia de l'horitzó
abandonant així el món terrenal.

Basarda

2007-03-11T12:01:00.000+01:00

Arraulit en la penombra

i en el clar obscur de la lluna

pren intensa la meva veu

des del seu sospir en la foscor

Intensa l'amargor del cor,

que aixopluga de sentiments

a l'esfinx sensual i serena,

mentre en el pleniluni, s'amaga

I quan embolicades emocions

fetes bocins per la l'ànima,

que corprèn als dos amants

apagant el seu orgasme

I corromp, en el temps, l'esguard

latent del mar, ... ben endins,

sortejant onades traïdores

i colpejant el cor amb total bravura

Absorta, llavors, la mirada

i el somrís matutí, d'assedegada claror

que tènue brisa, l'embolcalla

il·lumina la barbàrie dels silencis del cor

Salparé

2005-12-29T11:02:00.000+01:00

Salparé aviat, no us amoïneu
inflaré les veles bufant si cal
i em deixaré portar per les corrents
sense rumb, sense destí

I trobaré per fi un petit lloc
abrigat de la tempesta
on llençaré com àncora el cor
i des d'allí ja no em mouré

Abraçaré la solitud
i recordaré el seu color
de sa mirada espurnejant
i vetllaré el meu dolor

Escriuré sobre l'amor
m'entendriré sentint ocells
i deixaré que el seu record
m'inundi de tot plaer

No llevaré l'àncora amics
no ho faré, és el final
no és un adéu, és un mai més
no pregunteu, no us ho diré

Acolliré sense recel tota tristor
no ploraré, jo ja ho he fet
m'esmunyiré sense soroll
quan la tempesta hagi passat

Ja tornaré, o potser no
no ho sabreu, i jo tampoc
tot passarà, res quedarà
fora les mans de tot atzar

I des del fi d'aquest món
una veu m'està reclamant
a no dir res, només seguir
unes paraules que estan cantant

“Adéu-siau, ohcapità
el teu destí, no està escrit
vos salpareu en un brogit
amb força vent i de mestral.”