dimecres, d’agost 29, 2007

L'últim poema



Allibero l'ànima perduda
entre els braços que m'atansen,
perennes de cadenes forjades
per sospirs d'amor del teu cos.

Deixo caure cada un dels vels,
imposats pel desfici del meu cor
ennuegat de llàgrimes i sentiments,
teclejats en aquest món virtual.

Enceto per últim cop
uns versos, alliberant l'ànima
de l'espai que els ha encapsat,
embonant els somnis d'un dement.

Ungint finalment lluny d'aquí
les paraules i versos maleits,
que donant forma i sonoritat,
l'amor del meu cor han traït.