dilluns, de gener 28, 2008

Duets: Converses interiors

1 Duo.


2
Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical.

------------------------------------------------------------------------------------------------




Deixa'm un espai


Deixa'm un espai per habitar
amb els meus pensaments
i trobar l'enyorat silenci
sense que em qüestionis
aquest fet ni em retreguis
els meus estats del diari.
No t'engeloseixis de res
perquè el meu cor està
prop de la teva ànima,
tot i que s'ha fos la màgia
i he perdut la confiança
en tu. Però, malgrat el patir
de les nostres ànimes
i el neguit que tens al cor,
t'esperaré, ... sí t'esperaré.


Confós per uns records

Cavalco per un camí pedregós
ple de sentiments i de records.
Me'ls miro i rememoro instants,
i ploro amb desconsol per tot
el mal que he fet i he aplegat.
El temps, succiona des del passat
i emmalalteixo i em rosego
un i altre cop, sense poder respirar.
Encerclo llavors cenyint el teu cos
i aclaparant la teva ànima
sense voler, i no percebo el teu
enuig al moment, ... i em perdo
en la teva mostrada indiferència.
Crido en l'ofec silent de tu
i comprimeixo tant el meu
patir, que llavors m'esclata
davant teu, ... i en tornar al bri
d'enteniment que encara em queda
noto que fuges del costat,
sense dir res,
amb els llavis emmudits.

------------------------------------------------

Corol·lari I

Reclamo un espai per oblidar
els successos de la vida
i l'aflicció del teu estat
on la tristesa dels teus ulls
s'emmirallen en els meus
que provoquen la distància
entre tu i jo. Guareix el passat
que tant et dol, i aconseguir
així, futurejar, sense dolor.


Corol·lari II

He comprimit sense saber el teu esperit
mentre tu necessitaves poder respirar.
No he detectat cap senyal que ho indiqués
i no he entès el teu reclam. No he escoltat
cap paraula que em fes recular i saber
que el teu silenci era sinònim d'espai.
Et demano perdó, per estar encegat
i no deixar-te veure la llum d'individualitat
que tant em demandes, i mentre t'ubiques
lluny de la meva realitat, jo sucumbeixo
a la displicència de la teva mirada.
Demano tant sols un senyal clar,
o una paraula neta, sense embuts,
que per culpa de la meva sordesa
emocional sóc incapaç, ara,
de veure-hi transparent i blanc,
per evitar així nafrar amb els actes
i paraules l'amor que hi és a ambdós.

dijous, de gener 24, 2008

Un crit a l'esperança

crit: [s. XIV; de cridar]
1- So penetrant llançat per l'home o per un animal.
2- Paraules pronunciades en veu molt alta.

esperança: [s. XIV; de esperar]
1- Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.
2- Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.




------------------------------------------------------------------------------------------

Crido a l'esperança

Mentre m'enfonso en mi mateix,
glopejo el meu cos d'insatisfaccions
marejant el poc bri d'enteniment
que em queda. Voltejo entre gemecs,
el meu gran sac d'imperfeccions,
cobejant que l'indeleble línia traçada
s'esborri poc a poc en el silenci:
l'abisme de la pèrfida indiferència.



dimarts, de gener 22, 2008

Poeta Txec: JAROSLAV SEIFERT

JAROSLAV SEIFERT (Zizkov, Praga, 1901 - 1986)


ARRACADES DE CORAL

Tot allò que ens abandona
i s’enfonsa en el passat,
perd pel camí moltes
de les seves qualitats.
El mal empal·lideix, el pecat entra en l’oblit,
el vi es torna agre
i els petons que han restat fits sota el cel
esdevenen cançó.

Quan desitjava trobar-me entre els teus braços,
inventava versos.
Caminava per la cambra amunt i avall
i els deia davant la finestra buida.
Oh, els versos!
No eren gaire destres,
però eren plens de desig exaltat
i de paraules apassionades.
Amb la mà em premies els llavis
perquè callés,
i apartaves, tossuda,
les teves petites orelles
mentre jo vagava amb la llengua
pels seus plecs rosats,
com en un laberint.

Solia dormir sobre el teu cor
i àvidament inhalava el perfum
de pell ardent.
Els somnis que s’atansen silenciosos
i en la fosca s’emparen del dorment
tenien el color dels teus ulls.
Eren blaus. I al meu front, lànguids, plovien
com gotes de lacre,
els corals entelats de les teves arracades.

Avui, quan reposo entre les mans

el meu rostre envellit,
amb precisió, palpo amb els dits
la forma del meu crani.
Mai no havia pensat en ell
ni havia posat el cap entre les mans.
Res no em movia a fer-ho.
I un terrible desig d’existir, ara,
potser sense alegria ni esperança
ni futur afegeix ales negres
a la por de no existir.

Però quan mori de debò,

des del silenci de la terra
encara rebrà els teus passos, melangiós,
el meu amor.


Traducció de Monika Zgustová
Jaroslav SEIFERT, El crit dels fantasmes i altres poemes, Edicions del Mall, Barcelona, 1984

dijous, de gener 17, 2008

Tristesa

Avui estic molt trist. El dolor m'ennuega l'ànima i em dissol la il·lusió en cabòries plenes de penes i mals. Voldria reiniciar l'ordinador d'abord i que tot tornés com si res hagués passat però, ... Això no és possible. La memòria hi juga un paper primordial. He llençat paraules com si de projectils enverinats es tractessin i, ... he maltractat un cor i n'he estimbat el meu. Avui m'hagués agradat somriure, sentir el tacte suau i càlid de la seva pell i llevar-nos mirar els seus ulls lleganyosos tant dolços. Escoltar amb un fil de veu que encara està adormida i xiuxiuejant-me ella: Bon dia, cuqui!
És la tristesa en un moment que no me la puc permetre, ... aquesta nit no he dormit gens, el cap em fa mal, i el cor el tinc buit. M'agafo com si fos la última cosa que m'aguantés per caure en l'abisme, el xiulet d'en Marc. Avui abans d'anar al col·legi me l'ha posat a la butxaca. Ara el porto penjat al coll, i amb les mans el vaig palpant. I sé que això em manté en el pla físic al costat dels vius, de la realitat; la ment però, ara no sé per on navega.


Tristesa
Llagrimejo quan penso en tu,
cada cop que passo prop
de la mirada d'aquell dia
on el record em porta al desesper.
La teva veu, i els teus ulls
plens d'aigua salada
m'estan encongint el cor,
i jo ara, encara ploro.
Anhelo el teu perdó
per una forma dissortada
de com he fet les coses
i clamo saber que estàs bé.
Sense ell es limita l'amor,
la culpa em rosega l'ànima
i no em permet ser feliç.

dilluns, de gener 14, 2008

Encaixat entre dos murs

Dues parets que encaixen el meu cos

impedeixen qualsevol moviment lateral.

Mutil·lat ara, pels records d'una vida

focalitzada en una ciutat plena de mar,

intento bellugar els braços per apartar

aquesta sensació d'ofec i d'opressió.

Ressegueixo insistent amb els palmells

de les meves mans de tacte aspre

pel fred d'un hivern gelat de sentiment.

Hi busco una esquerda per trobar

aquesta claror del sol que tant em manca

perquè escalfi i guareixi la fissura

dels esdeveniments del meu passat.





---------------------------------------------------------------



Sorneguera la visió del cap, llagrimejat

per aigua salada, rau dins teu la veritat

d'un dolor, que mortifica rosegant silent

el cor d'una ànima perduda al purgatori.

dimarts, de gener 08, 2008

L'ocàs d'un somni imaginari

En ocasions desfilen junts, agafats de la mà, el desencís i l'esperança. Contradiccions de les nostres ments que sabent-se dèbils emocionals opten per navegar en aigües una mica tèrboles. Contraposicions de significats de fets i paraules, de somnis i d'il·lusions que anem creant en un món virtual imaginari que intentem viure. L'ocàs d'un somni imaginari real o pensat. Em dilueixo passant d'una banda a l'altra, sense albirar en cap instant si allò que estic vivint forma part d'un somni o bé és la vertadera vida que visc.

L'ocàs d'un somni imaginari

L'ocàs d'un somni virtual
desfila rere paraules d'amor
que fan lluir la meva vida
de petits moments flairats
sense saber cap a on van.
Es clou la delimitació
marcada per les pauses
ben fetes, on ara lluiten

les arestes de les figures

que havien d'encaixar.
Geomètriques posicions
rere una il·lusió, que ara
lentament encastem amb passió
lluny d'aquell profund abisme
del no res, on brilla la màgia
de l'espurna dels teus ulls.
Es fon allò que vam patir
lliurant-se així el nostre amor.

dimarts, de gener 01, 2008

Bon any 2008 !!

Un any que queda enrere ple de moments d'incertesa i molts petits instants de gaudi i d'emoció plena, viscuts de manera intensa. Ara que iniciem un nou any que sempre desitgem ple d'esperança i bons auguris enllacem les setmanes sense adonar-nos de la fragilitat del temps. Un temps que passa ràpid. I que sense percebre la rapidesa i fugacitat que té encetem il·lusions diverses. Gràcies per esdevenir part d'aquest temps que farem possible amb un verb, que no existeix com a tal: futurejar. Alimentaré aquest verb amb el foc de les nostres ànimes, reordenant el meu esperit i abstraient-lo de tot negativisme.

Alimentant un verb: futurejar

Temps fugitiu que s'escola
entre les làmines d'acer
d'un miratge creat d'il·lusions
no verídiques, esmaperdudes
en el llindar del teu oblit
que tant bé tu recordes.
Inicies un futur amb esperança
tot i que pel camí que has triat
pedres i rocs caiguts del passat
curiosament s'interposen
entre els nostres bategants cors.
Amagues part d'un passat
a mitges, d'un arrelament
que no fou més que un miratge,
ombres que passen ben a prop
per un interès que no entenc
tot i ser elles causant d'un desencís.
I sabent-ho amagues com un tresor
preuat pensant que jo no entendré
els motius que a tu et palpiten
i fan que la culpa ens molesti.
Ara, jo intento resoldre el meu passat
que m'atansa i no em deixa respirar,
albiro una esperança en el meu interior
amb la certesa que tu i jo, delimitarem
aquell espai que tant estem desitjant.


----------------------------------------------------

Per tots nosaltres.