dimecres, de febrer 27, 2008

El dissonar de l'ànima

dissonar
[del ll. dissonare, íd.]
1 Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l'orella.
2 Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses; discrepar

---------------------------------------------------------------

Ahir quan al vespre la meva veu distorsionada per una vibració inharmònica, remarcava el mateix so, punyent i insistent, el meu batec poc compassat mirava l'horitzó enteranyinat per la boira. Vaig decidir sortir per clarejar el batibull d'idees i el rebuig d'una flibada maternal.

Passejant per aquests móns he flairat un cant expressat en una altra llengua, traducció del poeta eslovè Srečko Kosovel (1904-1926) publicat l'any 1985 a La barca d'or, editat per Edicions del Mall. En Palau i Fabre va fer-ne aquesta traducció que he trobat visitant el blog d'en Pau Sif, fent-li un homenatge per la tasca desenvolupada al llarg de tots els seus anys.
----------------------------------------------------------
EL MEU CANT
El meu cant és una explosió,
esquinçament salvatge. Desharmonia.
El meu cant no pretén d’arribar fins a vosaltres
que sou, per providència i voluntat divina,
esteticistes morts, rates de museu.
El meu cant és el meu rostre.

MOJA PESEM
Moja pesem je eksplozija,
divja raztrganost. Disharmonija.
Moja pesem noče do vas,
ki ste po božji previdnosti, volji
mrtvi esteti, muzejski molji,
moja pesem je moj obraz.

*****************************************

N'he quedat meravellat i m'afegeixo al seu homenatge, des de la meva particular visió:

Distorsió vocal

El meu cant roman tancat
entre quatre pedres. Compactació.
El meu cant ofega timbres solubles
d'esperança, cobdicia de deliri
humà, tacat de defunció sincopada.
El meu cant dissona ben opac.

dimarts, de febrer 26, 2008

Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000)




Us presento el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar l'admirable traducció d'en Manuel Forcano.


He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior.

.....................................................................................

LES HORES DEL VESPRE DE L'ÀNIMA

Les hores del vespre de l'ànima

m'han caigut al damunt ja aquest matí.


Una passa suau sobre herba flonja com l'esperança

d'alguna cosa. La sabata resta sempre dura.


Un nen s'esta immòbil al mig del camp

i no sap que així esdevé etern.


Un home amb dos futurs possibles de sobte plora de por,

un home buit de records omple el seu cos per no ser endut.


Una dona llegeix una carta al costat d'una finestra

i es fa difícil reconèixer-la.


Un porta s'obre i es tanca i s'obre.

Una altra porta resta tancada: a través d'ella, el silenci.

dimecres, de febrer 20, 2008

Presentació a Granollers







Fundació Akwaba presenta:






JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS, llibre editat per la Fundació Akwaba i l’Editorial La Quadriga



El proper dia dissabte 23 de febrer a les 18:00 a la llibreria La Gralla (GRANOLLERS)



Amb la participació dels autors, lectures del Mercè Rigo i Jordi Puerta amb música de Gunjam Band.



El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band amb la seva cançó “Alerté” sobre els nens soldat, i els materials didàctics per a les escoles formen part de la campanya “I després de la guerra, què?”, vol alertar i conscienciar la nostra societat sobre les conseqüències que té la guerra per a la població civil.
Jocs de Guerra. Cosa d’infants vol mostrar a la nostra societat, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al centre de Gonfreville dins el programa d’acollida de joves que porta a terme Fundation Akwaba Cote d’Ivoire en col·laboració amb UNICEF.


dimecres, de febrer 13, 2008

mmm, ... mar m'ha atorgat aquest premi, portant el seu encanteri al plaent més plàcid.
Gràcies, ... per aquest xic de vós!



Les regles del premi són les següents:

-Cal triar cinc blocs que en siguin mereixedors per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense tenir en compte l'idioma.


-Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autor/a i l'enllaç al seu bloc.


-Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat.-premiat i premiador han de fer saber l'origen d'aquest premi.

-Exhibir aquestes regles.

*

mmm, ... i per tot allò que em fan sentir i per les estones compartides rere la virtualitat, concedeixo:

Ad libitum, per la seva amistat amb música embellida per imatges plenes de sentiment.

Jeremias Soler, per les seva gran capacitat en tots els seus àmbits.

L'estació, per la seva parada de tren sempre tan interessant.

anoharra, perquè sempre s'ha d'aprendre de molts, i aquí n'hi ha un referent valuós.

Relatari, perquè hi ha la seva ànima impregnada en cada escrit seu.

dimecres, de febrer 06, 2008

Interpretacions diverses

Algú em va dir que un poema és un poema, res més. I reconec que en part és cert. No s'ha d'anar més enllà del què hi diu, tot i les possibles interpretacions que s'hi puguin fer. Una poesia pot suggerir imatges, emocions, sacsejar records, ... i les possibles interpretacions que es facin depenen de cada lector. Però, no vol dir que siguin la realitat del moment. Pot ser passat, present, futur o una transfiguració d'una part d'una vivència, inventada o no.

El què vull dir amb això és que podeu interpretar el què us suggereixi, però sempre estarà allunyat de la meva realitat, a una distància del meu jo. Puc abocar-hi sensacions, emocions viscudes i també imaginades. Us comento aquest fet per si algú es creu en la possessió d'interpretar que tot el què està escrit aquí forma part de la meva vivència personal. Evidentment, ho és però potser no com es pot arribar a confabular amb la seva imaginació.

Intento escriure per activar emocions, siguin del caire que siguin a qui llegeix, ... i si ho he aconseguit, ... mmm, llavors em reconforta.


Recolzo un poema

Recolzo un poema, que no és meu,
al palmell de les mans, entreobertes,
i n'extrec un sentiment, un encís
que regalima per cada porus
intacte d'emoció, vers a vers.
Inspiro la seva essència, interpretació
mimètica de l'entorn en què visc
allunyant-me en cada mot
del paradigma en què està creat.
Esbufego, mentre hi camino
a palpentes, en no conèixer la línia
traçada pel món del poeta,
i recargolo allò què crec que diu,
encegat per allò que jo sento.
Expiro, a la fi, quan clou el poema
sabent que l'il·lusori m'ha enganyat
a cada passa feta, a cada mirada
on m'acompanya la bellesa
de sentiments que no són meus.