dimecres, d’abril 23, 2008

Sant Jordi: enguany fa un any









Respiro el trànsit de fragàncies
entre jocs malabars plens de colors,
humitejats per indelebles imatges
marcades pel tràveling d'un dia especial.
Recordo un sonet amb rima consonant
de versos sense cap cesura, i volo,
mentre el so estrident de l'alarma
del meu cotxe esdevé un regal: tu.






dilluns, d’abril 14, 2008

Epiteli

Record de dos cossos en perfecte comunicació. Per tu, ara fa ja un any.







Epiteli marcat a des hores
corromp durant el mite de la nit,
en l'instant que entra la marinada
i suau llisca entre el contorn
del teu cos ja ben assedegat.
Sotmets amb gemecs, la passió
dels teus llavis entregats.

dimarts, d’abril 08, 2008

A l'albir









S'encén una llum a l'albir, amb notes altes,
a punt de perdre's pel camí,
on el sentinella de la nit s'adorm
quan rosega el so de la paraula escrita.
Mor, llavors, el nostre llenguatge
de l'epiteli acariciat,

__________________amb mans aspres.

dimarts, d’abril 01, 2008

Pomes Il·lustrats

Avui es fa la presentació a les 19h. de la 2a Edició de Poemes Il·lustrats de Premià de Dalt, una col·laboració entre l'Assossiació d'Artistes i varis autors de la pàgina de Relats en Català.
En conmemoració d'aquest event us deixo el poema: Fi d'una Esperança-Inici d'un Despertar, il·lustrat per Josep Baqués, realitzat per a la primera Edició d'ara fa aproximadament tres anys.

Josep Baqués
[Neix a Montmeló – Barcelona
Formació autodidacta, treballa en disseny gràfic, exerceix de professor a l’Escola Massana de Barcelona i obté la Càtedra de disseny Gràfic a l’Escola oficial de Publicitat de Barcelona.
Exposicions a Catalunya, Espanya, i Internacionals.
La seva obra es troba a importants col·leccions a Catalunya, Espanya, EEUU, França, Alemanya, Itàlia, Veneçuela, Suècia, Japó, Canadà, i Portugal.
Membre fundador de l’agrupació del Disseny Gràfic a l’any 1961.
Membre fundador de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt.]


















Fi d'una esperança-Inici d'un Despertar

He perdut l'ànima buscant-me
i he fugit marxant a un altre món
il·lusori, d'encant,
i m'he perdut!

He sentit enyorant la teva ànima
la melangia més profunda
recordant, plorant,
i t'he perdut!

I amb braços estesos
ferida i amb dolor,
sense rancúnies, donant,
m'has acollit!

Purgaré les meves penes
compungit i amb amor,
recompensat , oferint,
amb tot el cor.

I per tots dos, em trobaré
buscant aquell horitzó
que somiant havia perdut
i ens estimarem sense recel.