dimecres, de setembre 04, 2013

Trepitjo el passat

Avui mentre trepitjo la linia continua

de la carretera que va de El Masnou

a Vilassar de Mar, trenco el meu silenci.

Deixo les paraules complexes

que difuminen tot el què vull dir,

i escric paraules ben senzilles,

plenes de significat, alhora que ensumo

aquesta olor a sal, aquesta olor a mar

que entra per les finestres del cotxe.

Itento identificar les imatges difoses

d'un passat ara ja llunyà que s'agombola

Nues el sentit del cor

Amagues les teves passes per no ser descobert
mentre vius aquest present, temps verbal
que deconeixes, i n'has exahurit l'espai d'on és.
Mous paraules i les col·loques totes soles
entre comes, punts i grafies diverses,
o bé les conjuntes eludint el missatge escrit.
Ocultes la mirada entre les teves mans,
i perds la naturalitat del teu vestit.
Nues llavors el teu cor, oferint-lo al passat,
sense creuar-ne l'infidelitat dels mots,
escanyes poc a poc l'il·lusionat contorn establert.