Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2005

Salparé

Salparé aviat, no us amoïneu inflaré les veles bufant si cal i em deixaré portar per les corrents sense rumb, sense destí I trobaré per fi un petit lloc abrigat de la tempesta on llençaré com àncora el cor i des d'allí ja no em mouré Abraçaré la solitud i recordaré el seu color de sa mirada espurnejant i vetllaré el meu dolor Escriuré sobre l'amor m'entendriré sentint ocells i deixaré que el seu record m'inundi de tot plaer No llevaré l'àncora amics no ho faré, és el final no és un adéu, és un mai més no pregunteu, no us ho diré Acolliré sense recel tota tristor no ploraré, jo ja ho he fet m'esmunyiré sense soroll quan la tempesta hagi passat Ja tornaré, o potser no no ho sabreu, i jo tampoc tot passarà, res quedarà fora les mans de tot atzar I des del fi d'aquest món una veu m'està reclamant a no dir res, només seguir unes paraules que estan cantant “Adéu-siau, ohcapità el teu destí, no està escrit vos salpareu en un brogit amb força vent i de mestral.”