Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.

Embat

embat [s. XIV; de l'ant. embatre's 'llançar-se'] Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc. Envestida, escomesa. L'embat destructor del temps. ------------------------------------------------------------- Curulla l'ofec del tro amb vestits muts on embolcalla de nit aquest periple intens. Fa una passa enrere, embat la pell, trencant-la, de sons plens d'aigua.

Atles difós

Imatge
Difumines l'altitud de la paraula amb el trencadís d'aquell sentit que vocalitza sense cap mesura l'espai entre aigües crital·lines. Les lletres no basculen soles, acompanyades d'un encenall de foc muden la seva forma estricta de secrets silents, _______________ d e paraules callades.

Per a tu, àvia

Imatge
Rudiments d'escorça punxeguda t'obres al fràgil ocàs d'un cos que s'apaga i dilueix any rere any. Mutilat a l'atzar el teu entendre somrius dolçament sense saber res del casual de tocar-te la malaltia: símptomes de lleugeresa viva. Prop tindrem el teu record, fotogrames esbiaixats per la tendresa __ del teu cos eixut. -------------------------------------------------------------- Amb el meu amor, tot i que no em pots entendre però, em somrius quan et parlo: T'estimo àvia.

Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000) II

Imatge
Rellegint el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià, de l'editorial Proa. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar la tria i traducció d'en Manuel Forcano, poeta que ara tot just fa uns dies vaig descobrir a Sitges. He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior. ------------------------------------------------------------- AQUELL QUE CONFIA Aquell que confia que el temps el curarà, perdrà el temps i la cura. El temps passarà, la cura no vindrà. Prepararà una taula d'enginyer per als seus pensaments, escaire i molts regles i amb el llum plorós ben encorbat. Diades i festes li vindran balbotejant com el líquid espès d'una ampolla fosca. No hi podrà romandre: massa coses d'ell sap ja la terra abans fins i tot de ser enterrat.

Succés cíclic

Escapço la baralla per un punt aleatori sense fixar cap condició, sense mirar, i començo a remenar amb lentitud plecs de cartes, emmparentant-les. Ressegueixo el contorn de cada una com si fos d'un temps passat, mentre les separo en colors: negre, negre, vermell, negre Compto cada un dels passos, il·lusori d'un caminar vivencial, ex tret de mi.

Intermède à Paris

Imatge
Sura la calma en despertar el dia i prems la meva mà, amb força, mentre caminem mirant l'horitzó. Llueix un somriure als teus llavis animat per la lluisor dels ulls i cau al capvespre la llum de la nit, la lluna desapareix entre núvols. El sol, rudiment d'una espelma que s'encen a volades d'un llumí, inicia el pas, tranquil, suau, silent. Fem una parada, admirant París.

Viatge a París

Imatge
Deformo les imatges del record alliberant de la memòria el pas del temps que enlluerna cada pupil·la dels meu ulls. Viatjo sol, sense res. La maleta que duia l'he perduda pel camí, i amb ella totes les meves vivències. Recordo que vam il·lusionar un viatge, després de delimitar els nostres cossos, però, ... Ara eixugo les llàgrimes i obro els meus sentits. Impregno cada una de les meves cèl·lules del perfum del teu cos, observo la calidesa de la teva mirada, noto la complicitat de les teves carícies i miro absort la foto d'aquesta ciutat que ens espera, mmm, ... Paris.

Refracció

Imatge
Em rendeixo a veure-hi clar, a despullar el meu sentit i sentir-me part, només, d'un tros de la teva vida. ___________________ Deixaràs de refractar ______________ la llum?

Temporalitat

Imatge
Instal·lo el desig, en un instant, el trec per fer-lo ben distant i annexiono en ell un missatge breu. El cobreixo d'un tel prim, translúcid, gens opac per entreveure allò que vull dir. Miro al voltant, apagant aquest sentit, i glopejo aquesta temporalitat _________________ en un bes.

Sant Jordi: enguany fa un any

Imatge
Respiro el trànsit de fragàncies entre jocs malabars plens de colors, humitejats per indelebles imatges marcades pel tràveling d'un dia especial. Recordo un sonet amb rima consonant de versos sense cap cesura, i volo, mentre el so estrident de l'alarma del meu cotxe esdevé un regal: tu.

Epiteli

Imatge
Record de dos cossos en perfecte comunicació. Per tu, ara fa ja un any. Epiteli marcat a des hores corromp durant el mite de la nit, en l'instant que entra la marinada i suau llisca entre el contorn del teu cos ja ben assedegat. Sotmets amb gemecs, la passió dels teus llavis entregats.

A l'albir

Imatge
S'encén una llum a l'albir, amb notes altes, a punt de perdre's pel camí, on el sentinella de la nit s'adorm quan rosega el so de la paraula escrita. Mor, llavors, el nostre llenguatge de l'epiteli acariciat, __________________ amb mans aspres.

Pomes Il·lustrats

Imatge
Avui es fa la presentació a les 19h. de la 2a Edició de Poemes Il·lustrats de Premià de Dalt, una col·laboració entre l'Assossiació d'Artistes i varis autors de la pàgina de Relats en Català. En conmemoració d'aquest event us deixo el poema: Fi d'una Esperança-Inici d'un Despertar , il·lustrat per Josep Baqués , realitzat per a la primera Edició d'ara fa aproximadament tres anys. Josep Baqués [Neix a Montmeló – Barcelona Formació autodidacta, treballa en disseny gràfic, exerceix de professor a l’Escola Massana de Barcelona i obté la Càtedra de disseny Gràfic a l’Escola oficial de Publicitat de Barcelona. Exposicions a Catalunya, Espanya, i Internacionals. La seva obra es troba a importants col·leccions a Catalunya, Espanya, EEUU, França, Alemanya, Itàlia, Veneçuela, Suècia, Japó, Canadà, i Portugal. Membre fundador de l’agrupació del Disseny Gràfic a l’any 1961. Membre fundador de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt.] Fi d'una esperança-Inici d'un

Sons de guitarra

Obro el calaix de sastre. És en una ubicació llunyana del meu ésser on s'hi belluguen vivències col·locades en espais temporals sense ordre fix. Aquestes es belluguen sense ordre i apareixen a la seva superfície quan reben un estímul en concret des de l'exterior. Són vivències sensorials. Unes auditives, les altres tàctils, etc. Però, la gran majoria són barreja de varis sentits a la vegada. Gairebé no són mai totes alhora. Em sembla recordar que sensorials totals no n'hi ha cap. Jo més m'estimo considerar que encara no he rebut l'estímul adequat. Avui, em deixo portar pels sons d'una guitarra amb unes imatges produïdes en l'imaginari. Sons de guitarra Acústica senyal de dol d'una corda pinçada. Tempera el crit al diapasó de bulímica manera, on emula de forma sensual la seva nota, i prem el batedor amb la mà, bellugueig direccional intens, corrent-se entre cuixes la diàstole sonora, repleció que fa bullir els meus òrgans omplint els sentits.

Camino pel pedrís

Imatge
Camino pel pedrís de cada carrer, on una boira profana les imatges d'aquesta ciutat de mar. Incorpòria s'aixeca en un fanal, una silueta distorsionada buscant el tapís on poder pintar el contorn del cos. I miro més enllà d'allò opac que encara guardo a la memòria de la retina. El vent suau abraça untuós els meus llavis humits, mentre el mapa guardat en mi passa latent per davant del rostre. Curiós paisatge encriptat, ressona tancat entre el batec del caminar.

El dissonar de l'ànima

dissonar [del ll. dissonare, íd.] 1 Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l'orella. 2 Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses; discrepar --------------------------------------------------------------- Ahir quan al vespre la meva veu distorsionada per una vibració inharmònica, remarcava el mateix so, punyent i insistent, el meu batec poc compassat mirava l'horitzó enteranyinat per la boira. Vaig decidir sortir per clarejar el batibull d'idees i el rebuig d'una flibada maternal. Passejant per aquests móns he flairat un cant expressat en una altra llengua, traducció del poeta eslovè Srečko Kosovel (1904-1926) publicat l'any 1985 a La barca d'or , editat per Edicions del Mall. E n Palau i Fabre va fer-ne aquesta traducció que he trobat visitant el blog d'en Pau Sif , fent-li un homenatge per la tasca desenvolupada al llarg de tots els seus anys. ---------------------------------------------------------- EL M

Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000)

Imatge
Us presento el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai , poeta isrealià. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar l'admirable traducció d'en Manuel Forcano. He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior. ..................................................................................... LES HORES DEL VESPRE DE L'ÀNIMA Les hores del vespre de l'ànima m'han caigut al damunt ja aquest matí. Una passa suau sobre herba flonja com l'esperança d'alguna cosa. La sabata resta sempre dura. Un nen s'esta immòbil al mig del camp i no sap que així esdevé etern. Un home amb dos futurs possibles de sobte plora de por, un home buit de records omple el seu cos per no ser endut. Una dona llegeix una carta al costat d'una finestra i es fa difícil reconèixer-la. Un porta s'obre i es tanca i s'obre. Una altra porta resta tancada: a través

Presentació a Granollers

Imatge
Fundació Akwaba presenta: JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS , llibre editat per la Fundació Akwaba i l’Editorial La Quadriga El proper dia dissabte 23 de febrer a les 18:00 a la llibreria La Gralla (GRANOLLERS) Amb la participació dels autors, lectures del Mercè Rigo i Jordi Puerta amb música de Gunjam Band. El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band amb la seva cançó “Alerté” sobre els nens soldat, i els materials didàctics per a les escoles formen part de la campanya “I després de la guerra, què?”, vol alertar i conscienciar la nostra societat sobre les conseqüències que té la guerra per a la població civil. Jocs de Guerra. Cosa d’infants vol mostrar a la nostra societat, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al centre de Gonfreville dins el
Imatge
mmm, ... mar m'ha atorgat aquest premi, portant el seu encanteri al plaent més plàcid. Gràcies, ... per aquest xic de vós! Arte y pico Les regles del premi són les següents: -Cal triar cinc blocs que en siguin mereixedors per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense tenir en compte l'idioma. -Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autor/a i l'enllaç al seu bloc. -Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat.-premiat i premiador han de fer saber l'origen d'aquest premi. -Exhibir aquestes regles. * mmm, ... i per tot allò que em fan sentir i per les estones compartides rere la virtualitat, concedeixo: Ad libitum , per la seva amistat amb música embellida per imatges plenes de sentiment. Jeremias Soler , per les seva gran capacitat en tots els seus àmbits. L'estació , per la seva parada de tren sempre tan interessant. anoharra , perquè sempre s&#

Interpretacions diverses

Algú em va dir que un poema és un poema, res més. I reconec que en part és cert. No s'ha d'anar més enllà del què hi diu, tot i les possibles interpretacions que s'hi puguin fer. Una poesia pot suggerir imatges, emocions, sacsejar records, ... i les possibles interpretacions que es facin depenen de cada lector. Però, no vol dir que siguin la realitat del moment. Pot ser passat, present, futur o una transfiguració d'una part d'una vivència, inventada o no. El què vull dir amb això és que podeu interpretar el què us suggereixi, però sempre estarà allunyat de la meva realitat, a una distància del meu jo. Puc abocar-hi sensacions, emocions viscudes i també imaginades. Us comento aquest fet per si algú es creu en la possessió d'interpretar que tot el què està escrit aquí forma part de la meva vivència personal. Evidentment, ho és però potser no com es pot arribar a confabular amb la seva imaginació. Intento escriure per activar emocions, siguin del caire que siguin a

Duets: Converses interiors

1 Duo. 2 Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Deixa'm un espai Deixa'm un espai per habitar amb els meus pensaments i trobar l'enyorat silenci sense que em qüestionis aquest fet ni em retreguis els meus estats del diari. No t'engeloseixis de res perquè el meu cor està prop de la teva ànima, tot i que s'ha fos la màgia i he perdut la confiança en tu. Però, malgrat el patir de les nostres ànimes i el neguit que tens al cor, t'esperaré, ... sí t'esperaré. Confós per uns records Cavalco per un camí pedregós ple de sentiments i de records. Me'ls miro i rememoro instants, i ploro amb desconsol per tot el mal que he fet i he aplegat. El temps, succiona des del passat i emmalalteixo i em rosego un i altre cop, sense poder respirar. Encerclo llavors cenyint el teu cos i aclaparant la teva ànima sense voler, i no

Un crit a l'esperança

crit: [s. XIV; de cridar] 1- So penetrant llançat per l'home o per un animal. 2- Paraules pronunciades en veu molt alta. esperança: [s. XIV; de esperar] 1- Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se. 2- Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica. ------------------------------------------------------------------------------------------ Crido a l'esperança Mentre m'enfonso en mi mateix, glopejo el meu cos d'insatisfaccions marejant el poc bri d'enteniment que em queda. Voltejo entre gemecs, el meu gran sac d'imperfeccions, cobejant que l'indeleble línia traçada s'esborri poc a poc en el silenci: l'abisme de la pèrfida indiferència.

Poeta Txec: JAROSLAV SEIFERT

JAROSLAV SEIFERT (Zizkov, Praga, 1901 - 1986) ARRACADES DE CORAL Tot allò que ens abandona i s’enfonsa en el passat, perd pel camí moltes de les seves qualitats. El mal empal·lideix, el pecat entra en l’oblit, el vi es torna agre i els petons que han restat fits sota el cel esdevenen cançó. Quan desitjava trobar-me entre els teus braços, inventava versos. Caminava per la cambra amunt i avall i els deia davant la finestra buida. Oh, els versos! No eren gaire destres, però eren plens de desig exaltat i de paraules apassionades. Amb la mà em premies els llavis perquè callés, i apartaves, tossuda, les teves petites orelles mentre jo vagava amb la llengua pels seus plecs rosats, com en un laberint. Solia dormir sobre el teu cor i àvidament inhalava el perfum de pell ardent. Els somnis que s’atansen silenciosos i en la fosca s’emparen del dorment tenien el color dels teus ulls. Eren blaus. I al meu front, lànguids, plovien com gotes de lacre, els corals entelats de les teves arracades. Avui,

Tristesa

Avui estic molt trist. El dolor m'ennuega l'ànima i em dissol la il·lusió en cabòries plenes de penes i mals. Voldria reiniciar l'ordinador d'abord i que tot tornés com si res hagués passat però, ... Això no és possible. La memòria hi juga un paper primordial. He llençat paraules com si de projectils enverinats es tractessin i, ... he maltractat un cor i n'he estimbat el meu . Avui m'hagués agradat somriure, sentir el tacte suau i càlid de la seva pell i llevar-nos mirar els seus ulls lleganyosos tant dolços. Escoltar amb un fil de veu que encara està adormida i xiuxiuejant-me ella: Bon dia, cuqui! És la tristesa en un moment que no me la puc permetre, ... aquesta nit no he dormit gens, el cap em fa mal, i el cor el tinc buit. M'agafo com si fos la última cosa que m'aguantés per caure en l'abisme, el xiulet d'en Marc. Avui abans d'anar al col·legi me l'ha posat a la butxaca. Ara el porto penjat al coll, i amb les mans el vaig palpant. I

Encaixat entre dos murs

Dues parets que encaixen el meu cos impedeixen qualsevol moviment lateral. Mutil·lat ara, pels records d'una vida focalitzada en una ciutat plena de mar, intento bellugar els braços per apartar aquesta sensació d'ofec i d'opressió. Ressegueixo insistent amb els palmells de les meves mans de tacte aspre pel fred d'un hivern gelat de sentiment. Hi busco una esquerda per trobar aquesta claror del sol que tant em manca perquè escalfi i guareixi la fissura dels esdeveniments del meu passat. --------------------------------------------------------------- Sorneguera la visió del cap, llagrimejat per aigua salada, rau dins teu la veritat d'un dolor, que mortifica rosegant silent el cor d'una ànima perduda al purgatori.

L'ocàs d'un somni imaginari

En ocasions desfilen junts, agafats de la mà, el desencís i l'esperança. Contradiccions de les nostres ments que sabent-se dèbils emocionals opten per navegar en aigües una mica tèrboles. Contraposicions de significats de fets i paraules, de somnis i d'il·lusions que anem creant en un món virtual imaginari que intentem viure. L'ocàs d'un somni imaginari real o pensat. Em dilueixo passant d'una banda a l'altra, sense albirar en cap instant si allò que estic vivint forma part d'un somni o bé és la vertadera vida que visc. L'ocàs d'un somni imaginari L'ocàs d'un somni virtual desfila rere paraules d'amor que fan lluir la meva vida de petits moments flairats sense saber cap a on van. Es clou la delimitació marcada per les pauses ben fetes, on ara lluiten les arestes de les figures que havien d'encaixar. Geomètriques posicions rere una il·lusió, que ara lentament encastem amb passió lluny d'aquell profund abisme del no res, on brilla l

Bon any 2008 !!

Un any que queda enrere ple de moments d'incertesa i molts petits instants de gaudi i d'emoció plena, viscuts de manera intensa. Ara que iniciem un nou any que sempre desitgem ple d'esperança i bons auguris enllacem les setmanes sense adonar-nos de la fragilitat del temps. Un temps que passa ràpid. I que sense percebre la rapidesa i fugacitat que té encetem il·lusions diverses. Gràcies per esdevenir part d'aquest temps que farem possible amb un verb, que no existeix com a tal: futurejar. Alimentaré aquest verb amb el foc de les nostres ànimes, reordenant el meu esperit i abstraient-lo de tot negativisme. Alimentant un verb: futurejar Temps fugitiu que s'escola entre les làmines d'acer d'un miratge creat d'il·lusions no verídiques, esmaperdudes en el llindar del teu oblit que tant bé tu recordes. Inicies un futur amb esperança tot i que pel camí que has triat pedres i rocs caiguts del passat curiosament s'interposen entre els nostres bategants cors. A