dimarts, d’octubre 28, 2008

bon voyage



Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i que les formes de comunicació que utilitzo en aquest blog no són més que meres maneres d'expressió, que hom pot ometre o posar-hi l'emocionalitat que vulgui però,que no deixen de ser respostes plenes de cortesia i agraïment.

Trec amarres, i surto d'aquest port esperant que el vent infli les veles i em proporcioni un viatge per diferents mars que ompli el meu quadern de bitàcola d'experiències per a ésser algun dia explicades. Entro a mar obert sense un rumb fix, guiant-me pels estels, calculant altures d'astres, fent les correccions pertinents de rumb, per enfilar nous destins. En definitiva, tornar a viure plenament del dia a dia, sense llast i cadenots que m'encotillin els sentits.


dilluns, d’octubre 20, 2008

Sense cap indulgència



T'has apoderat sense cap
indulgència, i has tret l'alè
sense pressa: extirpar i rosegar,
verbs que no tenen cap mesura.

Has doblegat l'essència
amb impertinent mestria,
i del manyoc que n'has fet
perpetues el color de la derrota.

Ara, miro enrere i de les arrels
que uníen els somnis
en queden els negatius velats,
pròxims al mer desencís.

I quan abraces el desesper
dilueixo en gran mesura el dol
que el passat m'infligeix.

dimarts, de setembre 16, 2008

Embat

embat
[s. XIV; de l'ant. embatre's 'llançar-se']
Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc.

Envestida, escomesa. L'embat destructor del temps.


-------------------------------------------------------------

Curulla l'ofec del tro
amb vestits muts
on embolcalla de nit
aquest periple intens.
Fa una passa enrere,
embat la pell, trencant-la,
de sons plens d'aigua.

dimecres, de juliol 30, 2008

Atles difós










Difumines l'altitud de la paraula
amb el trencadís d'aquell sentit
que vocalitza sense cap mesura
l'espai entre aigües crital·lines.
Les lletres no basculen soles,
acompanyades d'un encenall de foc
muden la seva forma estricta
de secrets silents,
_______________de paraules callades.

dilluns, de juliol 21, 2008

Per a tu, àvia








Rudiments d'escorça punxeguda
t'obres al fràgil ocàs d'un cos
que s'apaga i dilueix any rere any.
Mutilat a l'atzar el teu entendre
somrius dolçament sense saber res
del casual de tocar-te la malaltia:
símptomes de lleugeresa viva.
Prop tindrem el teu record,
fotogrames esbiaixats per la tendresa
__

del teu cos eixut.

--------------------------------------------------------------

Amb el meu amor, tot i que no em pots entendre però, em somrius quan et parlo: T'estimo àvia.

dimecres, de juliol 16, 2008

Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000) II



Rellegint el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià, de l'editorial Proa. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar la tria i traducció d'en Manuel Forcano, poeta que ara tot just fa uns dies vaig descobrir a Sitges.
He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior.


-------------------------------------------------------------


AQUELL QUE CONFIA

Aquell que confia que el temps
el curarà, perdrà el temps i la cura.
El temps passarà, la cura no vindrà.

Prepararà una taula d'enginyer
per als seus pensaments,
escaire i molts regles
i amb el llum plorós ben encorbat.

Diades i festes li vindran balbotejant
com el líquid espès d'una ampolla fosca.
No hi podrà romandre:
massa coses d'ell sap ja la terra
abans fins i tot de ser enterrat.

divendres, de juliol 11, 2008

Succés cíclic


Escapço la baralla per un punt aleatori


sense fixar cap condició, sense mirar,


i començo a remenar amb lentitud


plecs de cartes, emmparentant-les.


Ressegueixo el contorn de cada una


com si fos d'un temps passat,


mentre les separo en colors:


negre, negre, vermell, negre


Compto cada un dels passos, il·lusori


d'un caminar vivencial, extret de mi.

dijous, de juny 26, 2008

Intermède à Paris









Sura la calma en despertar el dia
i prems la meva mà, amb força,
mentre caminem mirant l'horitzó.
Llueix un somriure als teus llavis
animat per la lluisor dels ulls
i cau al capvespre la llum de la nit,
la lluna desapareix entre núvols.
El sol, rudiment d'una espelma
que s'encen a volades d'un llumí,
inicia el pas, tranquil, suau, silent.
Fem una parada, admirant París.

dilluns, de juny 16, 2008

Viatge a París








Deformo les imatges del record alliberant de la memòria el pas del temps que enlluerna cada pupil·la dels meu ulls. Viatjo sol, sense res.

La maleta que duia l'he perduda pel camí, i amb ella totes les meves vivències. Recordo que vam il·lusionar un viatge, després de delimitar els nostres cossos, però, ...

Ara eixugo les llàgrimes i obro els meus sentits. Impregno cada una de les meves cèl·lules del perfum del teu cos, observo la calidesa de la teva mirada, noto la complicitat de les teves carícies i miro absort la foto d'aquesta ciutat que ens espera, mmm, ... Paris.

dijous, de maig 22, 2008

Refracció









Em rendeixo a veure-hi clar,
a despullar el meu sentit
i sentir-me part, només,
d'un tros de la teva vida.
___________________
Deixaràs de refractar
______________la llum?

dilluns, de maig 05, 2008

Temporalitat









Instal·lo el desig, en un instant,
el trec per fer-lo ben distant
i annexiono en ell un missatge breu.
El cobreixo d'un tel prim, translúcid,
gens opac per entreveure allò que vull dir.
Miro al voltant, apagant aquest sentit,
i glopejo aquesta temporalitat
_________________en un bes.

dimecres, d’abril 23, 2008

Sant Jordi: enguany fa un any









Respiro el trànsit de fragàncies
entre jocs malabars plens de colors,
humitejats per indelebles imatges
marcades pel tràveling d'un dia especial.
Recordo un sonet amb rima consonant
de versos sense cap cesura, i volo,
mentre el so estrident de l'alarma
del meu cotxe esdevé un regal: tu.






dilluns, d’abril 14, 2008

Epiteli

Record de dos cossos en perfecte comunicació. Per tu, ara fa ja un any.







Epiteli marcat a des hores
corromp durant el mite de la nit,
en l'instant que entra la marinada
i suau llisca entre el contorn
del teu cos ja ben assedegat.
Sotmets amb gemecs, la passió
dels teus llavis entregats.

dimarts, d’abril 08, 2008

A l'albir









S'encén una llum a l'albir, amb notes altes,
a punt de perdre's pel camí,
on el sentinella de la nit s'adorm
quan rosega el so de la paraula escrita.
Mor, llavors, el nostre llenguatge
de l'epiteli acariciat,

__________________amb mans aspres.

dimarts, d’abril 01, 2008

Pomes Il·lustrats

Avui es fa la presentació a les 19h. de la 2a Edició de Poemes Il·lustrats de Premià de Dalt, una col·laboració entre l'Assossiació d'Artistes i varis autors de la pàgina de Relats en Català.
En conmemoració d'aquest event us deixo el poema: Fi d'una Esperança-Inici d'un Despertar, il·lustrat per Josep Baqués, realitzat per a la primera Edició d'ara fa aproximadament tres anys.

Josep Baqués
[Neix a Montmeló – Barcelona
Formació autodidacta, treballa en disseny gràfic, exerceix de professor a l’Escola Massana de Barcelona i obté la Càtedra de disseny Gràfic a l’Escola oficial de Publicitat de Barcelona.
Exposicions a Catalunya, Espanya, i Internacionals.
La seva obra es troba a importants col·leccions a Catalunya, Espanya, EEUU, França, Alemanya, Itàlia, Veneçuela, Suècia, Japó, Canadà, i Portugal.
Membre fundador de l’agrupació del Disseny Gràfic a l’any 1961.
Membre fundador de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt.]


















Fi d'una esperança-Inici d'un Despertar

He perdut l'ànima buscant-me
i he fugit marxant a un altre món
il·lusori, d'encant,
i m'he perdut!

He sentit enyorant la teva ànima
la melangia més profunda
recordant, plorant,
i t'he perdut!

I amb braços estesos
ferida i amb dolor,
sense rancúnies, donant,
m'has acollit!

Purgaré les meves penes
compungit i amb amor,
recompensat , oferint,
amb tot el cor.

I per tots dos, em trobaré
buscant aquell horitzó
que somiant havia perdut
i ens estimarem sense recel.

dimarts, de març 25, 2008

Sons de guitarra

Obro el calaix de sastre. És en una ubicació llunyana del meu ésser on s'hi belluguen vivències col·locades en espais temporals sense ordre fix. Aquestes es belluguen sense ordre i apareixen a la seva superfície quan reben un estímul en concret des de l'exterior. Són vivències sensorials. Unes auditives, les altres tàctils, etc. Però, la gran majoria són barreja de varis sentits a la vegada. Gairebé no són mai totes alhora. Em sembla recordar que sensorials totals no n'hi ha cap. Jo més m'estimo considerar que encara no he rebut l'estímul adequat.


Avui, em deixo portar pels sons d'una guitarra amb unes imatges produïdes en l'imaginari.

Sons de guitarra

Acústica senyal de dol
d'una corda pinçada.
Tempera el crit al diapasó
de
bulímica manera,
on emula de forma
sensual la seva nota,
i prem el batedor
amb la mà, bellugueig
direccional intens,
corrent-se entre cuixes
la diàstole sonora,
repleció que fa bullir
els meus òrgans
omplint els sentits.

dimarts, de març 04, 2008

Camino pel pedrís




Camino pel pedrís de cada carrer,
on una boira profana les imatges
d'aquesta ciutat de mar. Incorpòria
s'aixeca en un fanal, una silueta
distorsionada buscant el tapís
on poder pintar el contorn del cos.
I miro més enllà d'allò opac
que encara guardo a la memòria
de la retina. El vent suau abraça
untuós els meus llavis humits,
mentre el mapa guardat en mi
passa latent per davant del rostre.
Curiós paisatge encriptat, ressona
tancat entre el batec del caminar.

dimecres, de febrer 27, 2008

El dissonar de l'ànima

dissonar
[del ll. dissonare, íd.]
1 Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l'orella.
2 Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses; discrepar

---------------------------------------------------------------

Ahir quan al vespre la meva veu distorsionada per una vibració inharmònica, remarcava el mateix so, punyent i insistent, el meu batec poc compassat mirava l'horitzó enteranyinat per la boira. Vaig decidir sortir per clarejar el batibull d'idees i el rebuig d'una flibada maternal.

Passejant per aquests móns he flairat un cant expressat en una altra llengua, traducció del poeta eslovè Srečko Kosovel (1904-1926) publicat l'any 1985 a La barca d'or, editat per Edicions del Mall. En Palau i Fabre va fer-ne aquesta traducció que he trobat visitant el blog d'en Pau Sif, fent-li un homenatge per la tasca desenvolupada al llarg de tots els seus anys.
----------------------------------------------------------
EL MEU CANT
El meu cant és una explosió,
esquinçament salvatge. Desharmonia.
El meu cant no pretén d’arribar fins a vosaltres
que sou, per providència i voluntat divina,
esteticistes morts, rates de museu.
El meu cant és el meu rostre.

MOJA PESEM
Moja pesem je eksplozija,
divja raztrganost. Disharmonija.
Moja pesem noče do vas,
ki ste po božji previdnosti, volji
mrtvi esteti, muzejski molji,
moja pesem je moj obraz.

*****************************************

N'he quedat meravellat i m'afegeixo al seu homenatge, des de la meva particular visió:

Distorsió vocal

El meu cant roman tancat
entre quatre pedres. Compactació.
El meu cant ofega timbres solubles
d'esperança, cobdicia de deliri
humà, tacat de defunció sincopada.
El meu cant dissona ben opac.

dimarts, de febrer 26, 2008

Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000)




Us presento el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar l'admirable traducció d'en Manuel Forcano.


He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior.

.....................................................................................

LES HORES DEL VESPRE DE L'ÀNIMA

Les hores del vespre de l'ànima

m'han caigut al damunt ja aquest matí.


Una passa suau sobre herba flonja com l'esperança

d'alguna cosa. La sabata resta sempre dura.


Un nen s'esta immòbil al mig del camp

i no sap que així esdevé etern.


Un home amb dos futurs possibles de sobte plora de por,

un home buit de records omple el seu cos per no ser endut.


Una dona llegeix una carta al costat d'una finestra

i es fa difícil reconèixer-la.


Un porta s'obre i es tanca i s'obre.

Una altra porta resta tancada: a través d'ella, el silenci.

dimecres, de febrer 20, 2008

Presentació a Granollers







Fundació Akwaba presenta:






JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS, llibre editat per la Fundació Akwaba i l’Editorial La Quadriga



El proper dia dissabte 23 de febrer a les 18:00 a la llibreria La Gralla (GRANOLLERS)



Amb la participació dels autors, lectures del Mercè Rigo i Jordi Puerta amb música de Gunjam Band.



El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band amb la seva cançó “Alerté” sobre els nens soldat, i els materials didàctics per a les escoles formen part de la campanya “I després de la guerra, què?”, vol alertar i conscienciar la nostra societat sobre les conseqüències que té la guerra per a la població civil.
Jocs de Guerra. Cosa d’infants vol mostrar a la nostra societat, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al centre de Gonfreville dins el programa d’acollida de joves que porta a terme Fundation Akwaba Cote d’Ivoire en col·laboració amb UNICEF.


dimecres, de febrer 13, 2008

mmm, ... mar m'ha atorgat aquest premi, portant el seu encanteri al plaent més plàcid.
Gràcies, ... per aquest xic de vós!



Les regles del premi són les següents:

-Cal triar cinc blocs que en siguin mereixedors per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense tenir en compte l'idioma.


-Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autor/a i l'enllaç al seu bloc.


-Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat.-premiat i premiador han de fer saber l'origen d'aquest premi.

-Exhibir aquestes regles.

*

mmm, ... i per tot allò que em fan sentir i per les estones compartides rere la virtualitat, concedeixo:

Ad libitum, per la seva amistat amb música embellida per imatges plenes de sentiment.

Jeremias Soler, per les seva gran capacitat en tots els seus àmbits.

L'estació, per la seva parada de tren sempre tan interessant.

anoharra, perquè sempre s'ha d'aprendre de molts, i aquí n'hi ha un referent valuós.

Relatari, perquè hi ha la seva ànima impregnada en cada escrit seu.

dimecres, de febrer 06, 2008

Interpretacions diverses

Algú em va dir que un poema és un poema, res més. I reconec que en part és cert. No s'ha d'anar més enllà del què hi diu, tot i les possibles interpretacions que s'hi puguin fer. Una poesia pot suggerir imatges, emocions, sacsejar records, ... i les possibles interpretacions que es facin depenen de cada lector. Però, no vol dir que siguin la realitat del moment. Pot ser passat, present, futur o una transfiguració d'una part d'una vivència, inventada o no.

El què vull dir amb això és que podeu interpretar el què us suggereixi, però sempre estarà allunyat de la meva realitat, a una distància del meu jo. Puc abocar-hi sensacions, emocions viscudes i també imaginades. Us comento aquest fet per si algú es creu en la possessió d'interpretar que tot el què està escrit aquí forma part de la meva vivència personal. Evidentment, ho és però potser no com es pot arribar a confabular amb la seva imaginació.

Intento escriure per activar emocions, siguin del caire que siguin a qui llegeix, ... i si ho he aconseguit, ... mmm, llavors em reconforta.


Recolzo un poema

Recolzo un poema, que no és meu,
al palmell de les mans, entreobertes,
i n'extrec un sentiment, un encís
que regalima per cada porus
intacte d'emoció, vers a vers.
Inspiro la seva essència, interpretació
mimètica de l'entorn en què visc
allunyant-me en cada mot
del paradigma en què està creat.
Esbufego, mentre hi camino
a palpentes, en no conèixer la línia
traçada pel món del poeta,
i recargolo allò què crec que diu,
encegat per allò que jo sento.
Expiro, a la fi, quan clou el poema
sabent que l'il·lusori m'ha enganyat
a cada passa feta, a cada mirada
on m'acompanya la bellesa
de sentiments que no són meus.





dilluns, de gener 28, 2008

Duets: Converses interiors

1 Duo.


2
Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical.

------------------------------------------------------------------------------------------------




Deixa'm un espai


Deixa'm un espai per habitar
amb els meus pensaments
i trobar l'enyorat silenci
sense que em qüestionis
aquest fet ni em retreguis
els meus estats del diari.
No t'engeloseixis de res
perquè el meu cor està
prop de la teva ànima,
tot i que s'ha fos la màgia
i he perdut la confiança
en tu. Però, malgrat el patir
de les nostres ànimes
i el neguit que tens al cor,
t'esperaré, ... sí t'esperaré.


Confós per uns records

Cavalco per un camí pedregós
ple de sentiments i de records.
Me'ls miro i rememoro instants,
i ploro amb desconsol per tot
el mal que he fet i he aplegat.
El temps, succiona des del passat
i emmalalteixo i em rosego
un i altre cop, sense poder respirar.
Encerclo llavors cenyint el teu cos
i aclaparant la teva ànima
sense voler, i no percebo el teu
enuig al moment, ... i em perdo
en la teva mostrada indiferència.
Crido en l'ofec silent de tu
i comprimeixo tant el meu
patir, que llavors m'esclata
davant teu, ... i en tornar al bri
d'enteniment que encara em queda
noto que fuges del costat,
sense dir res,
amb els llavis emmudits.

------------------------------------------------

Corol·lari I

Reclamo un espai per oblidar
els successos de la vida
i l'aflicció del teu estat
on la tristesa dels teus ulls
s'emmirallen en els meus
que provoquen la distància
entre tu i jo. Guareix el passat
que tant et dol, i aconseguir
així, futurejar, sense dolor.


Corol·lari II

He comprimit sense saber el teu esperit
mentre tu necessitaves poder respirar.
No he detectat cap senyal que ho indiqués
i no he entès el teu reclam. No he escoltat
cap paraula que em fes recular i saber
que el teu silenci era sinònim d'espai.
Et demano perdó, per estar encegat
i no deixar-te veure la llum d'individualitat
que tant em demandes, i mentre t'ubiques
lluny de la meva realitat, jo sucumbeixo
a la displicència de la teva mirada.
Demano tant sols un senyal clar,
o una paraula neta, sense embuts,
que per culpa de la meva sordesa
emocional sóc incapaç, ara,
de veure-hi transparent i blanc,
per evitar així nafrar amb els actes
i paraules l'amor que hi és a ambdós.

dijous, de gener 24, 2008

Un crit a l'esperança

crit: [s. XIV; de cridar]
1- So penetrant llançat per l'home o per un animal.
2- Paraules pronunciades en veu molt alta.

esperança: [s. XIV; de esperar]
1- Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.
2- Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.




------------------------------------------------------------------------------------------

Crido a l'esperança

Mentre m'enfonso en mi mateix,
glopejo el meu cos d'insatisfaccions
marejant el poc bri d'enteniment
que em queda. Voltejo entre gemecs,
el meu gran sac d'imperfeccions,
cobejant que l'indeleble línia traçada
s'esborri poc a poc en el silenci:
l'abisme de la pèrfida indiferència.



dimarts, de gener 22, 2008

Poeta Txec: JAROSLAV SEIFERT

JAROSLAV SEIFERT (Zizkov, Praga, 1901 - 1986)


ARRACADES DE CORAL

Tot allò que ens abandona
i s’enfonsa en el passat,
perd pel camí moltes
de les seves qualitats.
El mal empal·lideix, el pecat entra en l’oblit,
el vi es torna agre
i els petons que han restat fits sota el cel
esdevenen cançó.

Quan desitjava trobar-me entre els teus braços,
inventava versos.
Caminava per la cambra amunt i avall
i els deia davant la finestra buida.
Oh, els versos!
No eren gaire destres,
però eren plens de desig exaltat
i de paraules apassionades.
Amb la mà em premies els llavis
perquè callés,
i apartaves, tossuda,
les teves petites orelles
mentre jo vagava amb la llengua
pels seus plecs rosats,
com en un laberint.

Solia dormir sobre el teu cor
i àvidament inhalava el perfum
de pell ardent.
Els somnis que s’atansen silenciosos
i en la fosca s’emparen del dorment
tenien el color dels teus ulls.
Eren blaus. I al meu front, lànguids, plovien
com gotes de lacre,
els corals entelats de les teves arracades.

Avui, quan reposo entre les mans

el meu rostre envellit,
amb precisió, palpo amb els dits
la forma del meu crani.
Mai no havia pensat en ell
ni havia posat el cap entre les mans.
Res no em movia a fer-ho.
I un terrible desig d’existir, ara,
potser sense alegria ni esperança
ni futur afegeix ales negres
a la por de no existir.

Però quan mori de debò,

des del silenci de la terra
encara rebrà els teus passos, melangiós,
el meu amor.


Traducció de Monika Zgustová
Jaroslav SEIFERT, El crit dels fantasmes i altres poemes, Edicions del Mall, Barcelona, 1984

dijous, de gener 17, 2008

Tristesa

Avui estic molt trist. El dolor m'ennuega l'ànima i em dissol la il·lusió en cabòries plenes de penes i mals. Voldria reiniciar l'ordinador d'abord i que tot tornés com si res hagués passat però, ... Això no és possible. La memòria hi juga un paper primordial. He llençat paraules com si de projectils enverinats es tractessin i, ... he maltractat un cor i n'he estimbat el meu. Avui m'hagués agradat somriure, sentir el tacte suau i càlid de la seva pell i llevar-nos mirar els seus ulls lleganyosos tant dolços. Escoltar amb un fil de veu que encara està adormida i xiuxiuejant-me ella: Bon dia, cuqui!
És la tristesa en un moment que no me la puc permetre, ... aquesta nit no he dormit gens, el cap em fa mal, i el cor el tinc buit. M'agafo com si fos la última cosa que m'aguantés per caure en l'abisme, el xiulet d'en Marc. Avui abans d'anar al col·legi me l'ha posat a la butxaca. Ara el porto penjat al coll, i amb les mans el vaig palpant. I sé que això em manté en el pla físic al costat dels vius, de la realitat; la ment però, ara no sé per on navega.


Tristesa
Llagrimejo quan penso en tu,
cada cop que passo prop
de la mirada d'aquell dia
on el record em porta al desesper.
La teva veu, i els teus ulls
plens d'aigua salada
m'estan encongint el cor,
i jo ara, encara ploro.
Anhelo el teu perdó
per una forma dissortada
de com he fet les coses
i clamo saber que estàs bé.
Sense ell es limita l'amor,
la culpa em rosega l'ànima
i no em permet ser feliç.

dilluns, de gener 14, 2008

Encaixat entre dos murs

Dues parets que encaixen el meu cos

impedeixen qualsevol moviment lateral.

Mutil·lat ara, pels records d'una vida

focalitzada en una ciutat plena de mar,

intento bellugar els braços per apartar

aquesta sensació d'ofec i d'opressió.

Ressegueixo insistent amb els palmells

de les meves mans de tacte aspre

pel fred d'un hivern gelat de sentiment.

Hi busco una esquerda per trobar

aquesta claror del sol que tant em manca

perquè escalfi i guareixi la fissura

dels esdeveniments del meu passat.





---------------------------------------------------------------



Sorneguera la visió del cap, llagrimejat

per aigua salada, rau dins teu la veritat

d'un dolor, que mortifica rosegant silent

el cor d'una ànima perduda al purgatori.

dimarts, de gener 08, 2008

L'ocàs d'un somni imaginari

En ocasions desfilen junts, agafats de la mà, el desencís i l'esperança. Contradiccions de les nostres ments que sabent-se dèbils emocionals opten per navegar en aigües una mica tèrboles. Contraposicions de significats de fets i paraules, de somnis i d'il·lusions que anem creant en un món virtual imaginari que intentem viure. L'ocàs d'un somni imaginari real o pensat. Em dilueixo passant d'una banda a l'altra, sense albirar en cap instant si allò que estic vivint forma part d'un somni o bé és la vertadera vida que visc.

L'ocàs d'un somni imaginari

L'ocàs d'un somni virtual
desfila rere paraules d'amor
que fan lluir la meva vida
de petits moments flairats
sense saber cap a on van.
Es clou la delimitació
marcada per les pauses
ben fetes, on ara lluiten

les arestes de les figures

que havien d'encaixar.
Geomètriques posicions
rere una il·lusió, que ara
lentament encastem amb passió
lluny d'aquell profund abisme
del no res, on brilla la màgia
de l'espurna dels teus ulls.
Es fon allò que vam patir
lliurant-se així el nostre amor.

dimarts, de gener 01, 2008

Bon any 2008 !!

Un any que queda enrere ple de moments d'incertesa i molts petits instants de gaudi i d'emoció plena, viscuts de manera intensa. Ara que iniciem un nou any que sempre desitgem ple d'esperança i bons auguris enllacem les setmanes sense adonar-nos de la fragilitat del temps. Un temps que passa ràpid. I que sense percebre la rapidesa i fugacitat que té encetem il·lusions diverses. Gràcies per esdevenir part d'aquest temps que farem possible amb un verb, que no existeix com a tal: futurejar. Alimentaré aquest verb amb el foc de les nostres ànimes, reordenant el meu esperit i abstraient-lo de tot negativisme.

Alimentant un verb: futurejar

Temps fugitiu que s'escola
entre les làmines d'acer
d'un miratge creat d'il·lusions
no verídiques, esmaperdudes
en el llindar del teu oblit
que tant bé tu recordes.
Inicies un futur amb esperança
tot i que pel camí que has triat
pedres i rocs caiguts del passat
curiosament s'interposen
entre els nostres bategants cors.
Amagues part d'un passat
a mitges, d'un arrelament
que no fou més que un miratge,
ombres que passen ben a prop
per un interès que no entenc
tot i ser elles causant d'un desencís.
I sabent-ho amagues com un tresor
preuat pensant que jo no entendré
els motius que a tu et palpiten
i fan que la culpa ens molesti.
Ara, jo intento resoldre el meu passat
que m'atansa i no em deixa respirar,
albiro una esperança en el meu interior
amb la certesa que tu i jo, delimitarem
aquell espai que tant estem desitjant.


----------------------------------------------------

Per tots nosaltres.