Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2007

Recorro un temps verbal

Una història amb un final. Un relat no escrit i virtualment estès d'imatges plenes i dolces. La tendresa d'un suport veïnal que ha arribat profundament al cor però, la meva història plena de records que engarjolen una possible felicitat formen part d'allò oníric. Somnis que en un futurejar farem possible la meva família i jo agafats de la mà. Mentre intento treure'm de sobre l'angoixa i el patir d'uns records que viuen en mi Recorro un temps verbal que no em pertoca: Recorro un temps verbal Recorro un temps verbal que no és el meu, el que em tocava viure, el vaig abandonar. Una dona i dos fills, que m'atrapen en la felicitat, la construcció d'aquell món il·lusori i virtual, però un pes mort que arrossego, m'enfonsa. Ara,lluito contra mi, sense saber que aquesta guerra té un final, la cloenda d'uns fets ja escrits.

Presentació a l'Ateneu Barcelonès

Imatge
El proper dimarts 4 de desembre de 2007 a les 19:30 a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la presentació del llibre EL NÀUFRAG Joan Adell Álvarez Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu 2006 La presentació anirà a càrrec de l’escriptora Alícia Gili amb la col·laboració de l’escriptora Sílvia Romero,prologuista de la novel·la presentada. El poeta Jordi Puerta (OhCapità) llegirà fragments de l’obra.

Insomni

Imatge
Apamo les lletres una a una, buscant el ressorgir d'un vers que ompli l'ànima de sentiment, tocant la fibra del qui llegeix. Enfilo l'agulla, punxant el paper, esberlant un ulls que admiren la música rítmica del meu vers, i cau el vel d'aquell qui em mira.

Camins

Imatge
Clou el camí, sense atzucac, d'on brolla l'alegria d'un sospir fet de belles carícies, amorosint suau els batecs del cor. El destí d'un miratge acabat plou dins d'un cos submís, aixoplugant tempestes i desigs, fent trencadís el nostre passat. Ens lliurem per fi amb un somrís, a un futur, esgarrinxant el dolor, colpejant el nostre passat, aprenent a viure, a sentir.

L'últim poema

Imatge
Allibero l'ànima perduda entre els braços que m'atansen, perennes de cadenes forjades per sospirs d'amor del teu cos. Deixo caure cada un dels vels, imposats pel desfici del meu cor ennuegat de llàgrimes i sentiments, teclejats en aquest món virtual. Enceto per últim cop uns versos, alliberant l'ànima de l'espai que els ha encapsat, embonant els somnis d'un dement. Ungint finalment lluny d'aquí les paraules i versos maleits, que donant forma i sonoritat, l'amor del meu cor han traït.

Trànsit cap el futurejar

Imatge
Laura, engolirem amb compromís futurejant fitarem abraçats entre onades les gavienes foragitant el seu cantar Acollirem l'albada amb els peus nus i les ànimes entrellaçades entremig de roques planes sota la Torre i albirarem la llunyania imatges de felicitat i conjurarem amb el llavis humits besades d'amor, recorrent bells paratges de temps passats que van ser el nostre present aquest vint-i-tres de juny d'enguany. T'estimo Laura. Gràcies per la il·lusió que em transmets. I per, Post 14-06-2007 Un bes suau i dolç.

Entre el teu ventre

Recargolat entre el teu ventre, acarícies l'evidència certera lligant les nostres mans remullades per la teva humitat, sense por, em desfaig al teu desig. No tinc prou versos a l'estòmac i capbussat en la dolçor dels sentits desplego el valor que porto ben endins Us dono el meu cor, seguit de l'ànima amb lletres amb vocals majúscules per afirmar amb una sentencia Em vUll dElImItAr Amb tU. ---------------------------------------- T'estimo Laura, gràcies per aquest poema: No tinc prou versos a l’estómac

Vels esquinçats

Brogit d'un capritx sensual que crida trèmol, imatges d'un paisatge ple de vinyes i mar ocults a les mirades estranyes unim les nostres mans entre el sospirs del vent que remolen els meus vels Crida la gavina, s'ofega el capità Viciant l'aire, pressionant els nostres cors cauen els vels entre els òsculs famolencs dels desitjos de les nostres ànimes: murmuris d'onades esgarrapant les roques Mirar. Sentir. Estimar. Secrets cridats en veu alta per ulls mirats espurnejo bevent del teu cor, en terres de França el meu jo, que res ja no l'oprimeix No Suplica, SENTENCIA el Present d'Indicatiu: T'estimo. --------------------------------------------------------------- Gràcies Laura, Omplint els llavis Pel dia especial del teu Sant, Laura. Un bes suau i dolç. Pel futurejar compartit amb tu.

Futurejar

Esdevindran il·lusions perfectes acoblant el desig del triomf humitejant els nostres llavis de la passió dels nostres somnis Acollirem pacients aquest futur que esdevindrà el nostre passat d'un present viscut amb harmonia i ho rememorarem futurejant Aprendrem a confiar l'un amb l'altre i no tindrem por a ser feliços d'una il·lusió que sabem és veritat i que és sentiment real, que és ESTIMAR. Gràcies Laura, pel nostre Futurejar.

Tristor

És la tristor que intueixo als vostres ulls que m'amaren l'ànima plena de basarda i em trastoquen el petit bri d'esperança de dins del cor, i que deslliguin aquest nus Lànguides hores passades esperant els vostres mots, paraules ben sinceres que m'abracen tendres i llamineres aquest esperit tocat per la vostra mà Deixeu-me un petit espai per respirar entre aquesta boira que em fa negar l'evidència de què per mi sou vós la dama que jo sempre he desitjat És la tristor de tots aquests mots que m'entristeixen, i em posen malalt i perdo enfonsat la línia de l'horitzó abandonant així el món terrenal.

Basarda

Arraulit en la penombra i en el clar obscur de la lluna pren intensa la meva veu des del seu sospir en la foscor Intensa l'amargor del cor, que aixopluga de sentiments a l'esfinx sensual i serena, mentre en el pleniluni, s'amaga I quan embolicades emocions fetes bocins per la l'ànima, que corprèn als dos amants apagant el seu orgasme I corromp, en el temps, l'esguard latent del mar, ... ben endins, sortejant onades traïdores i colpejant el cor amb total bravura Absorta, llavors, la mirada i el somrís matutí, d'assedegada claror que tènue brisa, l'embolcalla il·lumina la barbàrie dels silencis del cor