dijous, de desembre 13, 2007

Recorro un temps verbal

Una història amb un final. Un relat no escrit i virtualment estès d'imatges plenes i dolces. La tendresa d'un suport veïnal que ha arribat profundament al cor però, la meva història plena de records que engarjolen una possible felicitat formen part d'allò oníric. Somnis que en un futurejar farem possible la meva família i jo agafats de la mà. Mentre intento treure'm de sobre l'angoixa i el patir d'uns records que viuen en mi Recorro un temps verbal que no em pertoca:

Recorro un temps verbal

Recorro un temps verbal que no és el meu,
el que em tocava viure, el vaig abandonar.
Una dona i dos fills, que m'atrapen en la felicitat,
la construcció d'aquell món il·lusori i virtual,
però un pes mort que arrossego, m'enfonsa.
Ara,lluito contra mi, sense saber que aquesta guerra
té un final, la cloenda d'uns fets ja escrits.

dijous, de novembre 29, 2007

Presentació a l'Ateneu Barcelonès





El proper dimarts 4 de desembre de 2007 a les 19:30 a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la presentació del llibre


EL NÀUFRAG


Joan Adell Álvarez

Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu 2006


La presentació anirà a càrrec de l’escriptora Alícia Gili

amb la col·laboració de l’escriptora Sílvia Romero,prologuista de la novel·la presentada.


El poeta Jordi Puerta (OhCapità) llegirà fragments de l’obra.

dijous, de novembre 15, 2007

Insomni







Apamo les lletres una a una,

buscant el ressorgir d'un vers

que ompli l'ànima de sentiment,

tocant la fibra del qui llegeix.


Enfilo l'agulla, punxant el paper,

esberlant un ulls que admiren

la música rítmica del meu vers,

i cau el vel d'aquell qui em mira.

diumenge, de novembre 11, 2007

Camins






Clou el camí, sense atzucac,


d'on brolla l'alegria d'un sospir


fet de belles carícies,


amorosint suau els batecs del cor.




El destí d'un miratge acabat


plou dins d'un cos submís,


aixoplugant tempestes i desigs,


fent trencadís el nostre passat.




Ens lliurem per fi amb un somrís,


a un futur, esgarrinxant el dolor,


colpejant el nostre passat,


aprenent a viure, a sentir.

dimecres, d’agost 29, 2007

L'últim poema



Allibero l'ànima perduda
entre els braços que m'atansen,
perennes de cadenes forjades
per sospirs d'amor del teu cos.

Deixo caure cada un dels vels,
imposats pel desfici del meu cor
ennuegat de llàgrimes i sentiments,
teclejats en aquest món virtual.

Enceto per últim cop
uns versos, alliberant l'ànima
de l'espai que els ha encapsat,
embonant els somnis d'un dement.

Ungint finalment lluny d'aquí
les paraules i versos maleits,
que donant forma i sonoritat,
l'amor del meu cor han traït.

dimecres, de juny 20, 2007

Trànsit cap el futurejar






Laura,
engolirem amb compromís futurejant
fitarem abraçats entre onades
les gavienes foragitant el seu cantar
Acollirem l'albada amb els peus nus
i les ànimes entrellaçades
entremig de roques planes sota la Torre
i albirarem la llunyania imatges de felicitat
i conjurarem amb el llavis humits
besades d'amor, recorrent bells paratges
de temps passats que van ser el nostre present
aquest vint-i-tres de juny d'enguany.


T'estimo Laura.



Gràcies per la il·lusió que em transmets.

I per, Post 14-06-2007

Un bes suau i dolç.

dilluns, de juny 11, 2007

Entre el teu ventre

Recargolat entre el teu ventre,
acarícies l'evidència certera
lligant les nostres mans
remullades per la teva humitat,
sense por, em desfaig al teu desig.

No tinc prou versos a l'estòmac
i capbussat en la dolçor dels sentits
desplego el valor que porto ben endins

Us dono el meu cor, seguit de l'ànima
amb lletres amb vocals majúscules
per afirmar amb una sentencia
Em vUll dElImItAr Amb tU.

----------------------------------------

T'estimo Laura, gràcies per aquest poema:
No tinc prou versos a l’estómac

Vels esquinçats

Brogit d'un capritx sensual que crida trèmol,
imatges d'un paisatge ple de vinyes i mar
ocults a les mirades estranyes unim les nostres mans
entre el sospirs del vent que remolen els meus vels
Crida la gavina, s'ofega el capità

Viciant l'aire, pressionant els nostres cors
cauen els vels entre els òsculs famolencs
dels desitjos de les nostres ànimes:
murmuris d'onades esgarrapant les roques
Mirar. Sentir. Estimar.

Secrets cridats en veu alta per ulls mirats
espurnejo bevent del teu cor, en terres de França
el meu jo, que res ja no l'oprimeix
No Suplica, SENTENCIA el Present d'Indicatiu:
T'estimo.

---------------------------------------------------------------

Gràcies Laura,

Omplint els llavis

Pel dia especial del teu Sant, Laura.
Un bes suau i dolç.
Pel futurejar compartit amb tu.

Futurejar

Esdevindran il·lusions perfectes
acoblant el desig del triomf
humitejant els nostres llavis
de la passió dels nostres somnis

Acollirem pacients aquest futur
que esdevindrà el nostre passat
d'un present viscut amb harmonia
i ho rememorarem futurejant

Aprendrem a confiar l'un amb l'altre
i no tindrem por a ser feliços
d'una il·lusió que sabem és veritat
i que és sentiment real, que és ESTIMAR.


Gràcies Laura, pel nostre Futurejar.

dimarts, de març 27, 2007

Tristor

És la tristor que intueixo als vostres ulls
que m'amaren l'ànima plena de basarda
i em trastoquen el petit bri d'esperança
de dins del cor, i que deslliguin aquest nus

Lànguides hores passades esperant
els vostres mots, paraules ben sinceres
que m'abracen tendres i llamineres
aquest esperit tocat per la vostra mà

Deixeu-me un petit espai per respirar
entre aquesta boira que em fa negar
l'evidència de què per mi sou vós
la dama que jo sempre he desitjat

És la tristor de tots aquests mots
que m'entristeixen, i em posen malalt
i perdo enfonsat la línia de l'horitzó
abandonant així el món terrenal.

diumenge, de març 11, 2007

Basarda

Arraulit en la penombra

i en el clar obscur de la lluna

pren intensa la meva veu

des del seu sospir en la foscor


Intensa l'amargor del cor,

que aixopluga de sentiments

a l'esfinx sensual i serena,

mentre en el pleniluni, s'amaga


I quan embolicades emocions

fetes bocins per la l'ànima,

que corprèn als dos amants

apagant el seu orgasme


I corromp, en el temps, l'esguard

latent del mar, ... ben endins,

sortejant onades traïdores

i colpejant el cor amb total bravura


Absorta, llavors, la mirada

i el somrís matutí, d'assedegada claror

que tènue brisa, l'embolcalla

il·lumina la barbàrie dels silencis del cor