OhCapità

Laura, engolirem amb compromís futurejant fitarem abraçats entre onades les gavienes foragitant el seu cantar Acollirem l'albada amb els peus nus i les ànimes entrellaçades entremig de roques planes sota la Torre i albirarem la llunyania imatges de felicitat i conjurarem amb el llavis humits besades d'amor, recorrent bells paratges de temps passats que van ser el nostre present aquest vint-i-tres de juny d'enguany. T'estimo Laura. Gràcies per la il·lusió que em transmets. I per, Post 14-06-2007 Un bes suau i dolç.

Recargolat entre el teu ventre, acarícies l'evidència certera lligant les nostres mans remullades per la teva humitat, sense por, em desfaig al teu desig. No tinc prou versos a l'estòmac i capbussat en la dolçor dels sentits desplego el valor que porto ben endins Us dono el meu cor, seguit de l'ànima amb lletres amb vocals majúscules per afirmar amb una sentencia Em vUll dElImItAr Amb tU. ---------------------------------------- T'estimo Laura, gràcies per aquest poema: No tinc prou versos a l’estómac

Brogit d'un capritx sensual que crida trèmol, imatges d'un paisatge ple de vinyes i mar ocults a les mirades estranyes unim les nostres mans entre el sospirs del vent que remolen els meus vels Crida la gavina, s'ofega el capità Viciant l'aire, pressionant els nostres cors cauen els vels entre els òsculs famolencs dels desitjos de les nostres ànimes: murmuris d'onades esgarrapant les roques Mirar. Sentir. Estimar. Secrets cridats en veu alta per ulls mirats espurnejo bevent del teu cor, en terres de França el meu jo, que res ja no l'oprimeix No Suplica, SENTENCIA el Present d'Indicatiu: T'estimo. --------------------------------------------------------------- Gràcies Laura, Omplint els llavis Pel dia especial del teu Sant, Laura. Un bes suau i dolç. Pel futurejar compartit amb tu.

Esdevindran il·lusions perfectes acoblant el desig del triomf humitejant els nostres llavis de la passió dels nostres somnis Acollirem pacients aquest futur que esdevindrà el nostre passat d'un present viscut amb harmonia i ho rememorarem futurejant Aprendrem a confiar l'un amb l'altre i no tindrem por a ser feliços d'una il·lusió que sabem és veritat i que és sentiment real, que és ESTIMAR. Gràcies Laura, pel nostre Futurejar.