Tristor
És la tristor que intueixo als vostres ulls que m'amaren l'ànima plena de basarda i em trastoquen el petit bri d'esperança de dins del cor, i que deslliguin aquest nus Lànguides hores passades esperant els vostres mots, paraules ben sinceres que m'abracen tendres i llamineres aquest esperit tocat per la vostra mà Deixeu-me un petit espai per respirar entre aquesta boira que em fa negar l'evidència de què per mi sou vós la dama que jo sempre he desitjat És la tristor de tots aquests mots que m'entristeixen, i em posen malalt i perdo enfonsat la línia de l'horitzó abandonant així el món terrenal.