L'últim poema
Allibero l'ànima perduda
entre els braços que m'atansen,
perennes de cadenes forjades
per sospirs d'amor del teu cos.
Deixo caure cada un dels vels,
imposats pel desfici del meu cor
ennuegat de llàgrimes i sentiments,
teclejats en aquest món virtual.
Enceto per últim cop
uns versos, alliberant l'ànima
de l'espai que els ha encapsat,
embonant els somnis d'un dement.
Ungint finalment lluny d'aquí
les paraules i versos maleits,
que donant forma i sonoritat,
l'amor del meu cor han traït.
Comentaris
Enceto per últim cop
uns versos, alliberant l'ànima
de l'espai que els ha encapsat,
embonant els somnis d'un dement.
Una estrofa bellíssima per si sola, amb una força que colpeja el sentit.
Els versos ablaneixen el teu cor de capità. Ells lliscaran un altre cop en altres fulls, en somnis obstinats.
Laura
no sé que m'ha portat fins aquí, però sabia que havia de venir.
El poema és preciós i estic segura que al calaix en guardes molts més.
Et deixo aquí un petó suau i càlid i mil si cal
i espero veure-us aviat.
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar
Des de la meva humil admiració, mai no podreu saber com he transformat els vostres versos dins meu, en llegir-vos i com he quedat sovint sense paraules, només amb la bellesa intacte dels vostres mots.
Gràcies per existir i per escriure.
gypsy