OhCapità

Sura la calma en despertar el dia i prems la meva mà, amb força, mentre caminem mirant l'horitzó. Llueix un somriure als teus llavis animat per la lluisor dels ulls i cau al capvespre la llum de la nit, la lluna desapareix entre núvols. El sol, rudiment d'una espelma que s'encen a volades d'un llumí, inicia el pas, tranquil, suau, silent. Fem una parada, admirant París.

Deformo les imatges del record alliberant de la memòria el pas del temps que enlluerna cada pupil·la dels meu ulls. Viatjo sol, sense res. La maleta que duia l'he perduda pel camí, i amb ella totes les meves vivències. Recordo que vam il·lusionar un viatge, després de delimitar els nostres cossos, però, ... Ara eixugo les llàgrimes i obro els meus sentits. Impregno cada una de les meves cèl·lules del perfum del teu cos, observo la calidesa de la teva mirada, noto la complicitat de les teves carícies i miro absort la foto d'aquesta ciutat que ens espera, mmm, ... Paris.