Indult
M'acosto prest de negligència
al llindar dels meus neguits,
duradora feblesa del meu cor.
Menjo la polpa d'un préssec,
ara ja madur, tou i ben sucós
que regalima tot essència.
M'aturo un instant veient
com la ciutat als peus, corromp
imatges tèrboles dels sentits.
Mor el desig de tu. Em sé indultat.
Comentaris