Indult

M'acosto prest de negligència
al llindar dels meus neguits,
duradora feblesa del meu cor.
Menjo la polpa d'un préssec,
ara ja madur, tou i ben sucós
que regalima tot essència.
M'aturo un instant veient
com la ciutat als peus, corromp
imatges tèrboles dels sentits.
Mor el desig de tu. Em sé indultat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sense cap indulgència

bon voyage