Tristor
És la tristor que intueixo als vostres ulls
que m'amaren l'ànima plena de basarda
i em trastoquen el petit bri d'esperança
de dins del cor, i que deslliguin aquest nus
Lànguides hores passades esperant
els vostres mots, paraules ben sinceres
que m'abracen tendres i llamineres
aquest esperit tocat per la vostra mà
Deixeu-me un petit espai per respirar
entre aquesta boira que em fa negar
l'evidència de què per mi sou vós
la dama que jo sempre he desitjat
És la tristor de tots aquests mots
que m'entristeixen, i em posen malalt
i perdo enfonsat la línia de l'horitzó
abandonant així el món terrenal.
que m'amaren l'ànima plena de basarda
i em trastoquen el petit bri d'esperança
de dins del cor, i que deslliguin aquest nus
Lànguides hores passades esperant
els vostres mots, paraules ben sinceres
que m'abracen tendres i llamineres
aquest esperit tocat per la vostra mà
Deixeu-me un petit espai per respirar
entre aquesta boira que em fa negar
l'evidència de què per mi sou vós
la dama que jo sempre he desitjat
És la tristor de tots aquests mots
que m'entristeixen, i em posen malalt
i perdo enfonsat la línia de l'horitzó
abandonant així el món terrenal.
Comentaris
Hi evoques sinceritat, una impotència davant d'un sentiment de tendresa que t'envolta, fins i tot la tristor l'embelleixes pel que sents, amb les paraules sentides.
Un poema serè, amb un llenguatge treballat, ple de sensibilitat, estrofes entrelligades amb un final obert.
Felicitat OhCapità per extreure aquest versos!