Basarda

Arraulit en la penombra

i en el clar obscur de la lluna

pren intensa la meva veu

des del seu sospir en la foscor

Intensa l'amargor del cor,

que aixopluga de sentiments

a l'esfinx sensual i serena,

mentre en el pleniluni, s'amaga

I quan embolicades emocions

fetes bocins per la l'ànima,

que corprèn als dos amants

apagant el seu orgasme

I corromp, en el temps, l'esguard

latent del mar, ... ben endins,

sortejant onades traïdores

i colpejant el cor amb total bravura

Absorta, llavors, la mirada

i el somrís matutí, d'assedegada claror

que tènue brisa, l'embolcalla

il·lumina la barbàrie dels silencis del cor