Entre el teu ventre

Recargolat entre el teu ventre,
acarícies l'evidència certera
lligant les nostres mans
remullades per la teva humitat,
sense por, em desfaig al teu desig.

No tinc prou versos a l'estòmac
i capbussat en la dolçor dels sentits
desplego el valor que porto ben endins

Us dono el meu cor, seguit de l'ànima
amb lletres amb vocals majúscules
per afirmar amb una sentencia
Em vUll dElImItAr Amb tU.

----------------------------------------

T'estimo Laura, gràcies per aquest poema:
No tinc prou versos a l’estómac

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sense cap indulgència

bon voyage