Vels esquinçats

Brogit d'un capritx sensual que crida trèmol,
imatges d'un paisatge ple de vinyes i mar
ocults a les mirades estranyes unim les nostres mans
entre el sospirs del vent que remolen els meus vels
Crida la gavina, s'ofega el capità

Viciant l'aire, pressionant els nostres cors
cauen els vels entre els òsculs famolencs
dels desitjos de les nostres ànimes:
murmuris d'onades esgarrapant les roques
Mirar. Sentir. Estimar.

Secrets cridats en veu alta per ulls mirats
espurnejo bevent del teu cor, en terres de França
el meu jo, que res ja no l'oprimeix
No Suplica, SENTENCIA el Present d'Indicatiu:
T'estimo.

---------------------------------------------------------------

Gràcies Laura,

Omplint els llavis

Pel dia especial del teu Sant, Laura.
Un bes suau i dolç.
Pel futurejar compartit amb tu.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ... Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac sense control aclaparen i ofeguen ... Et visito per calmar l'esperit de la voràgine emotiva que m'acompanya mentre es lleva el dia per donar-hi la pausa necessària. Romandré en silenci per trobar el tempo que ableneixi els sentiments i es trobin amb els teus en la seva justa mesura. Una publicación compartida de OhCapità (@ohcapita) el 8 de May de 2017 a la(s) 10:38 PDT
Més informació

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i
Més informació