Recorro un temps verbal
Una història amb un final. Un relat no escrit i virtualment estès d'imatges plenes i dolces. La tendresa d'un suport veïnal que ha arribat profundament al cor però, la meva història plena de records que engarjolen una possible felicitat formen part d'allò oníric. Somnis que en un futurejar farem possible la meva família i jo agafats de la mà. Mentre intento treure'm de sobre l'angoixa i el patir d'uns records que viuen en mi Recorro un temps verbal que no em pertoca:
Recorro un temps verbal
Recorro un temps verbal que no és el meu,
el que em tocava viure, el vaig abandonar.
Una dona i dos fills, que m'atrapen en la felicitat,
la construcció d'aquell món il·lusori i virtual,
però un pes mort que arrossego, m'enfonsa.
Ara,lluito contra mi, sense saber que aquesta guerra
té un final, la cloenda d'uns fets ja escrits.
Recorro un temps verbal
Recorro un temps verbal que no és el meu,
el que em tocava viure, el vaig abandonar.
Una dona i dos fills, que m'atrapen en la felicitat,
la construcció d'aquell món il·lusori i virtual,
però un pes mort que arrossego, m'enfonsa.
Ara,lluito contra mi, sense saber que aquesta guerra
té un final, la cloenda d'uns fets ja escrits.
Comentaris
Gràcies pel link
El Cafè d'en Litus
De totes les crítiques se'n pot aprendre.
Gràcies Litus.
Ens llegim!
Serà un plaer llegir-te