dilluns, d’octubre 20, 2008

Sense cap indulgència



T'has apoderat sense cap
indulgència, i has tret l'alè
sense pressa: extirpar i rosegar,
verbs que no tenen cap mesura.

Has doblegat l'essència
amb impertinent mestria,
i del manyoc que n'has fet
perpetues el color de la derrota.

Ara, miro enrere i de les arrels
que uníen els somnis
en queden els negatius velats,
pròxims al mer desencís.

I quan abraces el desesper
dilueixo en gran mesura el dol
que el passat m'infligeix.

11 comentaris:

Cèlia ha dit...

Extirpar i rosegar, molt de dolor guarda el record del passat...

OhCapità ha dit...

hola cèlia, ... mmm, els records formen part de l'experiència de cada un, arribar a guarir les ferides ho fa el temps, i aquestes ferides han de passar el seu dol particular per tancar-se i curar-se, ... i d'això se n'ha d'aprendre (i aquí l'experiència de la vida ens ha d'ajudar), ...

gràcies per passar-te per aquí.

El tacte de les paraules ha dit...

Si valen la pena, hauràs de cosir les arrels ;)

marina ha dit...

l'obstinat temps és un bon amant de les alquimies i dissolucions...ai...

una abraçada Capità!
un somriure de Sol, avui, dormilega...

Laura ha dit...

oh, Oh Capità! Amic del Facebook, rapsode d'urgència, poeta reaparegut!


Fent saltirons he acabat topant amb el teu bloc. T'envio un petó i una abraçada d'enhorabona per aquests versos enyorats.


La Laura petita de RC

Jesús M. Tibau ha dit...

potser no cal mirar tant al passat

OhCapità ha dit...

mmm, ... tacte de les paraules, cosir per guarir, una molt bona idea, ... haurem d'enfilar l'agulla!

gràcies per passar-te per aquí!

OhCapità ha dit...

marina, ... l'alquímia de la pedra filosofal sempre és difícil de trobar però, a vegades l'or hi és present sense haver de buscar tant, ...

gràcies per la visita.

OhCapità ha dit...

Oh! Laura petita!

sempre és un gaudi poder recitar bons versos com els teus!

ja saps que allà on vulguis ho faré, ... mmm, els versos aquí estan menys encarcarats, es poden modificar per enaltir millor el seu significat,

un bes suau i dolç!

OhCapità ha dit...

mmm, ... josep mª tens raó que no és necessari mirar tant al passat, s'ha de viure més, gaudir d'allò que se'ns presenta, ... tancar ferides, cosir-les, convertir en or el passat, per fondre'l i fer noves joies, ... gràcies, sempre és un gaudi retrobar-te,

papallonesenlallum ha dit...

hola,estic apuntada a poems and blogs, aleshores regirant la página, m'ha agradat el nom del blog que indubtablement m'ha recordat una pelicula,
Un cop aqui navego amb el teu vers, i començo en cada vers un viatge,
gracies,