Sense cap indulgència
T'has apoderat sense cap
indulgència, i has tret l'alè
sense pressa: extirpar i rosegar,
verbs que no tenen cap mesura.
Has doblegat l'essència
amb impertinent mestria,
i del manyoc que n'has fet
perpetues el color de la derrota.
Ara, miro enrere i de les arrels
que uníen els somnis
en queden els negatius velats,
pròxims al mer desencís.
I quan abraces el desesper
dilueixo en gran mesura el dol
que el passat m'infligeix.
indulgència, i has tret l'alè
sense pressa: extirpar i rosegar,
verbs que no tenen cap mesura.
Has doblegat l'essència
amb impertinent mestria,
i del manyoc que n'has fet
perpetues el color de la derrota.
Ara, miro enrere i de les arrels
que uníen els somnis
en queden els negatius velats,
pròxims al mer desencís.
I quan abraces el desesper
dilueixo en gran mesura el dol
que el passat m'infligeix.
Comentaris
gràcies per passar-te per aquí.
una abraçada Capità!
un somriure de Sol, avui, dormilega...
Fent saltirons he acabat topant amb el teu bloc. T'envio un petó i una abraçada d'enhorabona per aquests versos enyorats.
La Laura petita de RC
gràcies per passar-te per aquí!
gràcies per la visita.
sempre és un gaudi poder recitar bons versos com els teus!
ja saps que allà on vulguis ho faré, ... mmm, els versos aquí estan menys encarcarats, es poden modificar per enaltir millor el seu significat,
un bes suau i dolç!
Un cop aqui navego amb el teu vers, i començo en cada vers un viatge,
gracies,