Nues el sentit del cor

Amagues les teves passes per no ser descobert
mentre vius aquest present, temps verbal
que deconeixes, i n'has exahurit l'espai d'on és.
Mous paraules i les col·loques totes soles
entre comes, punts i grafies diverses,
o bé les conjuntes eludint el missatge escrit.
Ocultes la mirada entre les teves mans,
i perds la naturalitat del teu vestit.
Nues llavors el teu cor, oferint-lo al passat,
sense creuar-ne l'infidelitat dels mots,
escanyes poc a poc l'il·lusionat contorn establert.