Camins






Clou el camí, sense atzucac,


d'on brolla l'alegria d'un sospir


fet de belles carícies,


amorosint suau els batecs del cor.




El destí d'un miratge acabat


plou dins d'un cos submís,


aixoplugant tempestes i desigs,


fent trencadís el nostre passat.




Ens lliurem per fi amb un somrís,


a un futur, esgarrinxant el dolor,


colpejant el nostre passat,


aprenent a viure, a sentir.

Comentaris

Biel Barnils Carrera ha dit…
"Atzucac"! És una de les meves paraules preferides en català, per la sonoritat i pel seu significat. I va molt bé per explicar molts sentiments i situacions.
de desembre 18, 2007 11:44 a. m.
OhCapità ha dit…
Gràcies Biel, ... també ho és per mi des de fa molt anys, quan encara era un xicotet i anava a escola. Em va impressionar, ... i després de molts anys l'he utilitzada en un moment intens de la meva vida. Altre cop, gràcies.
de desembre 18, 2007 1:40 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Trepitjo el passat

Avui mentre trepitjo la linia continua de la carretera que va de El Masnou a Vilassar de Mar, trenco el meu silenci. Deixo les paraules complexes que difuminen tot el què vull dir, i escric paraules ben senzilles, plenes de significat, alhora que ensumo aquesta olor a sal, aquesta olor a mar que entra per les finestres del cotxe. Itento identificar les imatges difoses d'un passat ara ja llunyà que s'agombola
Més informació
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ... Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac sense control aclaparen i ofeguen ... Et visito per calmar l'esperit de la voràgine emotiva que m'acompanya mentre es lleva el dia per donar-hi la pausa necessària. Romandré en silenci per trobar el tempo que ableneixi els sentiments i es trobin amb els teus en la seva justa mesura. Una publicación compartida de OhCapità (@ohcapita) el 8 de May de 2017 a la(s) 10:38 PDT
Més informació

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació