dimecres, de juliol 30, 2008

Atles difós










Difumines l'altitud de la paraula
amb el trencadís d'aquell sentit
que vocalitza sense cap mesura
l'espai entre aigües crital·lines.
Les lletres no basculen soles,
acompanyades d'un encenall de foc
muden la seva forma estricta
de secrets silents,
_______________de paraules callades.

16 comentaris:

mar ha dit...

bona nit, OhCapità meu Capità
passava per aquí per desitjar-vos, a tu i a la teva família, un bon estiu
sou encantadors i ja tinc ganes de veure-us altre cop
una abraçada i mil petons dolços i suaus perquè mai us en faltin
m

OhCapità ha dit...

mmm ,... gràcies mar,

sempre és bo sentir la remor de les teves onades.

un petó dolç i suau.

Jesús M. Tibau ha dit...

les paraules, acompanyades de mirades, ens transmeten millor les emocions.
Gràcies per l'enllaç, jo he fet el mateix

OhCapità ha dit...

mmm, ... gràcies Jesús M.!!!!

Sí tens raó, ... ja tan sols una mirada vol dir molt, i acompanyada de paraules omplen i engrandeixen el seu significat.

Un plaer tenir-te per aquí,

marina culubret ha dit...

m'agrada com fas entrellaçar el foc i el silenci,
i també com has decidit resoldre l'últim vers.

una abraçada Capità...
i...
et faig saber que m'he mudat de casa (trasllat forçat) i ara també estic a blogger.
(com més serem més riurem, diuen...)

OhCapità ha dit...

ooohh ... mudances!!

gràcies per les teves paraules sobre aquests versos, ...

i ara que ja ets veïna, segur que riurem a cor!

una abraçada,

Uribetty ha dit...

M'ha agradat molt, com de costum.
Una abraçada.

OhCapità ha dit...

oh! gràcies uribetty!!

sempre aón benvingudes les teves visites,

Una abraçada.

Lliri blanc ha dit...

Mitjançant el mar les teves precioses paraules han arribat també a L'alguer. Felicitats!

OhCapità ha dit...

Oh! Gràcies per tornar-me la visita. Salparé a veure aquesta terra que ens agermana molt més que la llengua.

(Segons el meu avi, ... part dels nostres avanpaçats provenien de la vostra illa, d'aquí un dels cognoms que portem)

Gràcies lliri blanc. Una abraçada.

Saeshmea ha dit...

Bonica poesia, pausada, m'ha agradat. La relació entre mar i paraules semrpe m'ha agradat.
He passat per aquí per agraïr-te les correcions del teu últm comentari, la veritat és que em sento força "estúpida" - a fi de no trobar una paraula més assenyada - veient que puc arribar a fer errades tan ximples quan no estic atenta a les paraules i només estic pendent dels sentiments que vull plasmar. Així que gràcies per fer-me'n adonar.
Un plaer tornar-te a veure pel meu blog, i una alegria llegir-te de nou.

OhCapità ha dit...

Gràcies Saeshmea!!

I rs de sentir-se així, molt errors que provenen de l'atenció són fàcilment subsanables, ... com els que vaig indicar-te. A vegades uns ulls aliens ens fan adonar d'aquestes petites coses que no per això desmereixen el resultat.

Gràcies per passar-te també pel meu mar.

Fins aviat,

Agnieszka ha dit...

Moltes gracies pels teus comentaris, sigues benvingut al meu espai tantes vegades com desitjis visitar-lo.

Agnes

OhCapità ha dit...

Gràcies a tu Agnierszka!

Aniré de visita per no perdre'm detall dels teus projectes.

Salut!

Cèlia ha dit...

Les lletres no basculen soles, li calen un capità que les porti per bon port. Estava per l'Alguer i m'he encuriosit...

OhCapità ha dit...

mmm, ... gràcies Cèlia per venir a veurem, jo també em vaig passejar des de l'Alguer pel teu port, ...


espero que la curiositat et troni a portar per aquí,

salut!