El dissonar de l'ànima
dissonar [del ll. dissonare, íd.] 1 Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l'orella. 2 Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses; discrepar --------------------------------------------------------------- Ahir quan al vespre la meva veu distorsionada per una vibració inharmònica, remarcava el mateix so, punyent i insistent, el meu batec poc compassat mirava l'horitzó enteranyinat per la boira. Vaig decidir sortir per clarejar el batibull d'idees i el rebuig d'una flibada maternal. Passejant per aquests móns he flairat un cant expressat en una altra llengua, traducció del poeta eslovè Srečko Kosovel (1904-1926) publicat l'any 1985 a La barca d'or , editat per Edicions del Mall. E n Palau i Fabre va fer-ne aquesta traducció que he trobat visitant el blog d'en Pau Sif , fent-li un homenatge per la tasca desenvolupada al llarg de tots els seus anys. ---------------------------------------------------------- EL M...