Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000)




Us presento el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar l'admirable traducció d'en Manuel Forcano.


He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior.

.....................................................................................

LES HORES DEL VESPRE DE L'ÀNIMA

Les hores del vespre de l'ànima

m'han caigut al damunt ja aquest matí.


Una passa suau sobre herba flonja com l'esperança

d'alguna cosa. La sabata resta sempre dura.


Un nen s'esta immòbil al mig del camp

i no sap que així esdevé etern.


Un home amb dos futurs possibles de sobte plora de por,

un home buit de records omple el seu cos per no ser endut.


Una dona llegeix una carta al costat d'una finestra

i es fa difícil reconèixer-la.


Un porta s'obre i es tanca i s'obre.

Una altra porta resta tancada: a través d'ella, el silenci.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i
Més informació
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ... Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac sense control aclaparen i ofeguen ... Et visito per calmar l'esperit de la voràgine emotiva que m'acompanya mentre es lleva el dia per donar-hi la pausa necessària. Romandré en silenci per trobar el tempo que ableneixi els sentiments i es trobin amb els teus en la seva justa mesura. Una publicación compartida de OhCapità (@ohcapita) el 8 de May de 2017 a la(s) 10:38 PDT
Més informació