El dissonar de l'ànima

dissonar
[del ll. dissonare, íd.]
1 Formar, dos o més sons, una combinació inharmoniosa, poc agradable a l'orella.
2 Mancar de conformitat o de correspondència dues o més coses; discrepar

---------------------------------------------------------------

Ahir quan al vespre la meva veu distorsionada per una vibració inharmònica, remarcava el mateix so, punyent i insistent, el meu batec poc compassat mirava l'horitzó enteranyinat per la boira. Vaig decidir sortir per clarejar el batibull d'idees i el rebuig d'una flibada maternal.

Passejant per aquests móns he flairat un cant expressat en una altra llengua, traducció del poeta eslovè Srečko Kosovel (1904-1926) publicat l'any 1985 a La barca d'or, editat per Edicions del Mall. En Palau i Fabre va fer-ne aquesta traducció que he trobat visitant el blog d'en Pau Sif, fent-li un homenatge per la tasca desenvolupada al llarg de tots els seus anys.

----------------------------------------------------------

EL MEU CANT

El meu cant és una explosió,
esquinçament salvatge. Desharmonia.
El meu cant no pretén d’arribar fins a vosaltres
que sou, per providència i voluntat divina,
esteticistes morts, rates de museu.
El meu cant és el meu rostre.

MOJA PESEM
Moja pesem je eksplozija,
divja raztrganost. Disharmonija.
Moja pesem noče do vas,
ki ste po božji previdnosti, volji
mrtvi esteti, muzejski molji,
moja pesem je moj obraz.

*****************************************

N'he quedat meravellat i m'afegeixo al seu homenatge, des de la meva particular visió:

Distorsió vocal

El meu cant roman tancat
entre quatre pedres. Compactació.
El meu cant ofega timbres solubles
d'esperança, cobdicia de deliri
humà, tacat de defunció sincopada.
El meu cant dissona ben opac.