mmm, ... mar m'ha atorgat aquest premi, portant el seu encanteri al plaent més plàcid.
Gràcies, ... per aquest xic de vós!



Les regles del premi són les següents:

-Cal triar cinc blocs que en siguin mereixedors per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat blocaire, sense tenir en compte l'idioma.


-Cada premi atorgat ha de tenir el nom de l'autor/a i l'enllaç al seu bloc.


-Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat.-premiat i premiador han de fer saber l'origen d'aquest premi.

-Exhibir aquestes regles.

*

mmm, ... i per tot allò que em fan sentir i per les estones compartides rere la virtualitat, concedeixo:

Ad libitum, per la seva amistat amb música embellida per imatges plenes de sentiment.

Jeremias Soler, per les seva gran capacitat en tots els seus àmbits.

L'estació, per la seva parada de tren sempre tan interessant.

anoharra, perquè sempre s'ha d'aprendre de molts, i aquí n'hi ha un referent valuós.

Relatari, perquè hi ha la seva ànima impregnada en cada escrit seu.

Comentaris

Francesc Puigcarbó ha dit…
gràcies per recomanar-me, però ja saben els qui em coneixen que no estic per memes ni premis d'aquests. El meu premi són les visites o els comentaris que rebo cada dia. No m'agrada entrar en aquest joc quen el trobo diguem que endogàmic, a banda que si fes cas a tots els memes que rebo, tindría ja set o vuit premis d'aquests. Repeteixo, de totes maneres, moltes gràcies.
de febrer 13, 2008 2:40 p. m.
JoanAlbor ha dit…
Oh capita t'agraïsc moltíssim que hages pensat en mi i ho rep amb tota la satisfacció i alegria però em passa una miqueta com al francesc , no sabria ben bé a qui nomenar perquè tots a qui tinc enllaçats i que visite per a mi en són mereixedors i ja em va passar una altra vegada amb un altre premi. La mar també m'ha fet guardó i també li he dit el mateix. Una abraçada ben forta i moltes gràcies i espere que comprengueu el que vull dir sense cap ànim de menysperu sinó ans al contrari. Una abraçada amic
de febrer 14, 2008 9:33 p. m.
Uribetty ha dit…
Felicitats per el premi, ja és ben merescut.
Salutacions!
de febrer 15, 2008 3:41 p. m.
OhCapità ha dit…
mmm, ... Francesc, Joan, ... entenc les vostres explicacions i m'apunto per properes intencions no caure en la meva debilitat alegre. De totes maneres si algú em demana què pot visitar per aquests mons, ... els adreçaré als vostres espais.

Una abraçada ben forta per cadascú dels dos.
de febrer 17, 2008 4:50 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i
Més informació
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ... Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac sense control aclaparen i ofeguen ... Et visito per calmar l'esperit de la voràgine emotiva que m'acompanya mentre es lleva el dia per donar-hi la pausa necessària. Romandré en silenci per trobar el tempo que ableneixi els sentiments i es trobin amb els teus en la seva justa mesura. Una publicación compartida de OhCapità (@ohcapita) el 8 de May de 2017 a la(s) 10:38 PDT
Més informació