Temporalitat
Instal·lo el desig, en un instant,
el trec per fer-lo ben distant
i annexiono en ell un missatge breu.
El cobreixo d'un tel prim, translúcid,
gens opac per entreveure allò que vull dir.
Miro al voltant, apagant aquest sentit,
i glopejo aquesta temporalitat
_________________en un bes.
Comentaris
Ara m'he quedat sense paraules...
que tinguis un bon dia, company!
un plaer saber que impressiona!
Aquest poema em transmet força i alhora vaporositat, és curiós oi com es pot arribar a fer una amalgama d'aquestes dues sensacions?
que tinguis un bon dia,
marina
P.D. Gràcies per la visita!
Esperem que sigui del teu agrat.
Salutacions.
Començo enrera, no m’agrada l’ordre, prefereixo el desordre inconnex, així tot és menys influenciable i més natural!
Uau fer això amb un desig, de fet...els desitjos són la mare de moltes de les paraules que broten per l’esfera. De fet sempre tinc una imatge, una llarga carretera esfaltada, al fon un horitzó, d’aigua o terra, el que sigui..però sense fi, tan sols un munt de corbes que no arriben...no arriben a tocar mai les parets.
Amb els teus versos he pogut captar un polsim semblant al meu, lluny de la teva experiència com a escriptor, està clar. Capto ràpid el que escrius, inclús m’hi poso de quatre potes!
Et seguiré llegint i encantada que alguna cosa de les que escrit t’hagin cridat l’atenció, és un gran plaer!
el plaer també és meu!!
i no deixaré de passar-te a veure,