Temporalitat









Instal·lo el desig, en un instant,
el trec per fer-lo ben distant
i annexiono en ell un missatge breu.
El cobreixo d'un tel prim, translúcid,
gens opac per entreveure allò que vull dir.
Miro al voltant, apagant aquest sentit,
i glopejo aquesta temporalitat
_________________en un bes.

Comentaris

Marina Culubret Alsina ha dit…
Impresisonant, Jordi...!

Ara m'he quedat sense paraules...

que tinguis un bon dia, company!
de maig 07, 2008 8:33 a. m.
OhCapità ha dit…
mmm, ... gràcies marina!

un plaer saber que impressiona!
de maig 07, 2008 2:15 p. m.
Marina Culubret Alsina ha dit…
deia " impressionant" perquè realment quan el vaig llegir, en mi va quedar una música impresa amb força, ressonant, difícil de definir (d'aquí el impresisonant, no et penséssis pas que era una errada, eh? :-P).

Aquest poema em transmet força i alhora vaporositat, és curiós oi com es pot arribar a fer una amalgama d'aquestes dues sensacions?

que tinguis un bon dia,

marina
de maig 08, 2008 1:07 p. m.
Teresa Bosch ha dit…
Estic d'acord amb la Marina. M'agrada molt el vers final. Tota la tensió i la força del poema esclaten en la sensació més dolça i tendra.

P.D. Gràcies per la visita!
de juny 03, 2008 5:33 p. m.
admin ha dit…
T'invitem a què donis un cop d'ull a aquesta web que just acaba de sortir del forn: www.eroticaencatala.blogspot.com

Esperem que sigui del teu agrat.
Salutacions.
de juny 18, 2008 1:29 a. m.
... ha dit…
Reboto amb l’essència de les teves paraules, és això el que desprenen, sentit, vida, com si es liqüessin sobre elles mateixes per treure’n el seu suc. Un suc pringós, àcid, permanent a les pupil.les al rebrot del record.
Començo enrera, no m’agrada l’ordre, prefereixo el desordre inconnex, així tot és menys influenciable i més natural!
Uau fer això amb un desig, de fet...els desitjos són la mare de moltes de les paraules que broten per l’esfera. De fet sempre tinc una imatge, una llarga carretera esfaltada, al fon un horitzó, d’aigua o terra, el que sigui..però sense fi, tan sols un munt de corbes que no arriben...no arriben a tocar mai les parets.
Amb els teus versos he pogut captar un polsim semblant al meu, lluny de la teva experiència com a escriptor, està clar. Capto ràpid el que escrius, inclús m’hi poso de quatre potes!
Et seguiré llegint i encantada que alguna cosa de les que escrit t’hagin cridat l’atenció, és un gran plaer!
de setembre 10, 2008 4:30 p. m.
OhCapità ha dit…
mmm, ... gràcies per passar per aquí, ... i em fas envermellir amb el teu comentari, ... buf!

el plaer també és meu!!

i no deixaré de passar-te a veure,
de setembre 12, 2008 9:31 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i...
Més informació

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació

Àvia (8 de Juny del 1916 - 6 d'octubre del 2009)

Imatge
Rudiments d'escorça punxeguda t'obres al fràgil ocàs d'un cos que s'apaga i dilueix any rere any. Mutilat a l'atzar el teu entendre somrius dolçament sense saber res del casual de tocar-te la malaltia: símptomes de lleugeresa viva. Prop tindrem el teu record, fotogrames esbiaixats per la tendresa,                                  del teu cos eixut. --------------------------------------------------   Ahir va traspassar l'àvia després de quasi deu anys vivint una altra realitat. Una realitat que no és la nostra però que de ben segur ha estat plena de vivències extraordinàries. Sempre em reia quan li proposava anar a fer uns "dancings", i que si no la tractaven bé al "xalet" avisaria als "mossos". Aquesta rialla plena d'innocència, sense cap malícia, ... omplia el meu cor de joia. El pas d'aquests anys veient ...
Més informació