A l'albir









S'encén una llum a l'albir, amb notes altes,
a punt de perdre's pel camí,
on el sentinella de la nit s'adorm
quan rosega el so de la paraula escrita.
Mor, llavors, el nostre llenguatge
de l'epiteli acariciat,
__________________amb mans aspres.

Comentaris

OhCapità ha dit…
Gràcies Laura, per pausar aquest albir.

Un bes suau i dolç,
d’abril 14, 2008 2:29 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Trepitjo el passat

Avui mentre trepitjo la linia continua de la carretera que va de El Masnou a Vilassar de Mar, trenco el meu silenci. Deixo les paraules complexes que difuminen tot el què vull dir, i escric paraules ben senzilles, plenes de significat, alhora que ensumo aquesta olor a sal, aquesta olor a mar que entra per les finestres del cotxe. Itento identificar les imatges difoses d'un passat ara ja llunyà que s'agombola
Més informació
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ... Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac sense control aclaparen i ofeguen ... Et visito per calmar l'esperit de la voràgine emotiva que m'acompanya mentre es lleva el dia per donar-hi la pausa necessària. Romandré en silenci per trobar el tempo que ableneixi els sentiments i es trobin amb els teus en la seva justa mesura. Una publicación compartida de OhCapità (@ohcapita) el 8 de May de 2017 a la(s) 10:38 PDT
Més informació

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació