Sant Jordi: enguany fa un any
Respiro el trànsit de fragàncies
entre jocs malabars plens de colors,
humitejats per indelebles imatges
marcades pel tràveling d'un dia especial.
Recordo un sonet amb rima consonant
de versos sense cap cesura, i volo,
mentre el so estrident de l'alarma
del meu cotxe esdevé un regal: tu.
Comentaris
m'agrada la sensació per a tal dia com avui.
(no sé si és que les parpelles ja se'm tanquen o que el tema automobilísitc ehem ehem, però lo de l'alarma no ho he entès :-P... ja m'ho explicaràs amb la calma...)
Una abraçada, Capità Jordi...!
Ja veus que aterro en el teu espai sorollosament. Fins ara no m'he atrevit a deixar mots per a que en tinguessis constància, però llegeixo.
Gràcies pel teu oceà de calma que ofereixes a tort i a dret. Em va encantar poder xerrar una estoneta amb tu, encara que sempre es fa curt i entenc que es vulgui saludar tothom. A mi em passava...
Una abraçada i una encaixada, d.
Una abraçada,
Un plaer també coneixer-te, ... gràcies per ser un visitant silenciós, ... i ara per ser-ho amb paraules, ...
una abraçada,
quan tingui un moment enllaço el teu blog, ... on ja m'hi he pasat però encara no he atracat el meu vaixell,
Salut!