Per a tu, àvia








Rudiments d'escorça punxeguda
t'obres al fràgil ocàs d'un cos
que s'apaga i dilueix any rere any.
Mutilat a l'atzar el teu entendre
somrius dolçament sense saber res
del casual de tocar-te la malaltia:
símptomes de lleugeresa viva.
Prop tindrem el teu record,
fotogrames esbiaixats per la tendresa
__

del teu cos eixut.

--------------------------------------------------------------

Amb el meu amor, tot i que no em pots entendre però, em somrius quan et parlo: T'estimo àvia.

Comentaris

mar ha dit…
Preciós!

i tant que et pot entendre, perquè aquestes malalties són de cap i no de cor...i per això et somriu.
Fes-li un petó dolç i suau de part meva
de juliol 21, 2008 4:13 p. m.
Marina Culubret Alsina ha dit…
i també somric, amb les emocions que m'acaronen la galta... sense paraules...

(ara jo diria que m'has ..."tocat i enfonsat"..en el bon sentit eh?)
de juliol 23, 2008 1:45 p. m.
OhCapità ha dit…
mmm, ... gràcies montse t'agafo aquest dolç i suau, i te'n retorno un d'especial.
de juliol 25, 2008 8:47 a. m.
OhCapità ha dit…
oh! marina, totes les malalties de la vellesa tenen els seus moments ben emotius, gràcies per passar-te per aquí.
de juliol 25, 2008 8:49 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i
Més informació
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ... Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac sense control aclaparen i ofeguen ... Et visito per calmar l'esperit de la voràgine emotiva que m'acompanya mentre es lleva el dia per donar-hi la pausa necessària. Romandré en silenci per trobar el tempo que ableneixi els sentiments i es trobin amb els teus en la seva justa mesura. Una publicación compartida de OhCapità (@ohcapita) el 8 de May de 2017 a la(s) 10:38 PDT
Més informació