OhCapità

Difumines l'altitud de la paraula amb el trencadís d'aquell sentit que vocalitza sense cap mesura l'espai entre aigües crital·lines. Les lletres no basculen soles, acompanyades d'un encenall de foc muden la seva forma estricta de secrets silents, _______________ d e paraules callades.

Rudiments d'escorça punxeguda t'obres al fràgil ocàs d'un cos que s'apaga i dilueix any rere any. Mutilat a l'atzar el teu entendre somrius dolçament sense saber res del casual de tocar-te la malaltia: símptomes de lleugeresa viva. Prop tindrem el teu record, fotogrames esbiaixats per la tendresa __ del teu cos eixut. -------------------------------------------------------------- Amb el meu amor, tot i que no em pots entendre però, em somrius quan et parlo: T'estimo àvia.

Rellegint el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià, de l'editorial Proa. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar la tria i traducció d'en Manuel Forcano, poeta que ara tot just fa uns dies vaig descobrir a Sitges. He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior. ------------------------------------------------------------- AQUELL QUE CONFIA Aquell que confia que el temps el curarà, perdrà el temps i la cura. El temps passarà, la cura no vindrà. Prepararà una taula d'enginyer per als seus pensaments, escaire i molts regles i amb el llum plorós ben encorbat. Diades i festes li vindran balbotejant com el líquid espès d'una ampolla fosca. No hi podrà romandre: massa coses d'ell sap ja la terra abans fins i tot de ser enterrat.

Escapço la baralla per un punt aleatori sense fixar cap condició, sense mirar, i començo a remenar amb lentitud plecs de cartes, emmparentant-les. Ressegueixo el contorn de cada una com si fos d'un temps passat, mentre les separo en colors: negre, negre, vermell, negre Compto cada un dels passos, il·lusori d'un caminar vivencial, ex tret de mi.