Camino pel pedrís




Camino pel pedrís de cada carrer,
on una boira profana les imatges
d'aquesta ciutat de mar. Incorpòria
s'aixeca en un fanal, una silueta
distorsionada buscant el tapís
on poder pintar el contorn del cos.
I miro més enllà d'allò opac
que encara guardo a la memòria
de la retina. El vent suau abraça
untuós els meus llavis humits,
mentre el mapa guardat en mi
passa latent per davant del rostre.
Curiós paisatge encriptat, ressona
tancat entre el batec del caminar.

Comentaris

i en la llunyania, a voltes propera, un somriure esquinça la boira...

Capità, una abraçada..!
:-)
Sandra ha dit…
Capità!!! juas! quin riure! apa, t'enllaço al meu web.

Records!

Entrades populars d'aquest blog

bon voyage

Sense cap indulgència

Embat