Camino pel pedrís

Camino pel pedrís de cada carrer,
on una boira profana les imatges
d'aquesta ciutat de mar. Incorpòria
s'aixeca en un fanal, una silueta
distorsionada buscant el tapís
on poder pintar el contorn del cos.
I miro més enllà d'allò opac
que encara guardo a la memòria
de la retina. El vent suau abraça
untuós els meus llavis humits,
mentre el mapa guardat en mi
passa latent per davant del rostre.
Curiós paisatge encriptat, ressona
tancat entre el batec del caminar.