Intermède à Paris









Sura la calma en despertar el dia
i prems la meva mà, amb força,
mentre caminem mirant l'horitzó.
Llueix un somriure als teus llavis
animat per la lluisor dels ulls
i cau al capvespre la llum de la nit,
la lluna desapareix entre núvols.
El sol, rudiment d'una espelma
que s'encen a volades d'un llumí,
inicia el pas, tranquil, suau, silent.
Fem una parada, admirant París.

Comentaris

la lluna pica l'ullet
i el sol regala besades rogents

...

Capità,
gràcies per aquesta postal de viatge...
ja tinc ganes d'anar a Paris algun dia....ai... :-)

una abraçada!
OhCapità ha dit…
sí, marina, ... i plenes de música, ... un dia dels què vam estar era la festa de la música, tot Paris olorava harmonia, ... mmm, una ciutat per descobrir cada barri, lliurant-se al passeig constant, ...

Entrades populars d'aquest blog

Sense cap indulgència

bon voyage