Trànsit cap el futurejar






Laura,
engolirem amb compromís futurejant
fitarem abraçats entre onades
les gavienes foragitant el seu cantar
Acollirem l'albada amb els peus nus
i les ànimes entrellaçades
entremig de roques planes sota la Torre
i albirarem la llunyania imatges de felicitat
i conjurarem amb el llavis humits
besades d'amor, recorrent bells paratges
de temps passats que van ser el nostre present
aquest vint-i-tres de juny d'enguany.


T'estimo Laura.



Gràcies per la il·lusió que em transmets.

I per, Post 14-06-2007

Un bes suau i dolç.

Comentaris

Laura Dalmau ha dit…
OhCapità
engolirem els teus mots xops de mar
mentre el vent s’enduu les gavines de la Torre.
Esfullarem a l’albada, descalços de neguit,
l’arrel del trasbals del sentiment del teu nom
enmig d’aigua gelada, amb una tendresa expiada.
Emmirallarem en els ulls noves rutes
sota besades brodades, complaents,
bategant els records, d’un passat, el nostre.

23/06/07
de juny 20, 2007 3:31 p. m.
OhCapità ha dit…
mmm, ... Laura t'estimo. Gràcies per ser al meu costat.

Un bes suau i dolç.

jordi
de juny 20, 2007 3:38 p. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i
Més informació
No sempre es va a la mateixa velocitat emocional ... Avui Morfeu m'ha sacsejat del llit. Les emocions que surten de l'estómac sense control aclaparen i ofeguen ... Et visito per calmar l'esperit de la voràgine emotiva que m'acompanya mentre es lleva el dia per donar-hi la pausa necessària. Romandré en silenci per trobar el tempo que ableneixi els sentiments i es trobin amb els teus en la seva justa mesura. Una publicación compartida de OhCapità (@ohcapita) el 8 de May de 2017 a la(s) 10:38 PDT
Més informació