OhCapità

1 Duo. 2 Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical. ------------------------------------------------------------------------------------------------ Deixa'm un espai Deixa'm un espai per habitar amb els meus pensaments i trobar l'enyorat silenci sense que em qüestionis aquest fet ni em retreguis els meus estats del diari. No t'engeloseixis de res perquè el meu cor està prop de la teva ànima, tot i que s'ha fos la màgia i he perdut la confiança en tu. Però, malgrat el patir de les nostres ànimes i el neguit que tens al cor, t'esperaré, ... sí t'esperaré. Confós per uns records Cavalco per un camí pedregós ple de sentiments i de records. Me'ls miro i rememoro instants, i ploro amb desconsol per tot el mal que he fet i he aplegat. El temps, succiona des del passat i emmalalteixo i em rosego un i altre cop, sense poder respirar. Encerclo llavors cenyint el teu cos i aclaparant la teva ànima sense voler, i no...

crit: [s. XIV; de cridar] 1- So penetrant llançat per l'home o per un animal. 2- Paraules pronunciades en veu molt alta. esperança: [s. XIV; de esperar] 1- Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se. 2- Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica. ------------------------------------------------------------------------------------------ Crido a l'esperança Mentre m'enfonso en mi mateix, glopejo el meu cos d'insatisfaccions marejant el poc bri d'enteniment que em queda. Voltejo entre gemecs, el meu gran sac d'imperfeccions, cobejant que l'indeleble línia traçada s'esborri poc a poc en el silenci: l'abisme de la pèrfida indiferència.

JAROSLAV SEIFERT (Zizkov, Praga, 1901 - 1986) ARRACADES DE CORAL Tot allò que ens abandona i s’enfonsa en el passat, perd pel camí moltes de les seves qualitats. El mal empal·lideix, el pecat entra en l’oblit, el vi es torna agre i els petons que han restat fits sota el cel esdevenen cançó. Quan desitjava trobar-me entre els teus braços, inventava versos. Caminava per la cambra amunt i avall i els deia davant la finestra buida. Oh, els versos! No eren gaire destres, però eren plens de desig exaltat i de paraules apassionades. Amb la mà em premies els llavis perquè callés, i apartaves, tossuda, les teves petites orelles mentre jo vagava amb la llengua pels seus plecs rosats, com en un laberint. Solia dormir sobre el teu cor i àvidament inhalava el perfum de pell ardent. Els somnis que s’atansen silenciosos i en la fosca s’emparen del dorment tenien el color dels teus ulls. Eren blaus. I al meu front, lànguids, plovien com gotes de lacre, els corals entelats de les teves arracades. Avui,...

Avui estic molt trist. El dolor m'ennuega l'ànima i em dissol la il·lusió en cabòries plenes de penes i mals. Voldria reiniciar l'ordinador d'abord i que tot tornés com si res hagués passat però, ... Això no és possible. La memòria hi juga un paper primordial. He llençat paraules com si de projectils enverinats es tractessin i, ... he maltractat un cor i n'he estimbat el meu . Avui m'hagués agradat somriure, sentir el tacte suau i càlid de la seva pell i llevar-nos mirar els seus ulls lleganyosos tant dolços. Escoltar amb un fil de veu que encara està adormida i xiuxiuejant-me ella: Bon dia, cuqui! És la tristesa en un moment que no me la puc permetre, ... aquesta nit no he dormit gens, el cap em fa mal, i el cor el tinc buit. M'agafo com si fos la última cosa que m'aguantés per caure en l'abisme, el xiulet d'en Marc. Avui abans d'anar al col·legi me l'ha posat a la butxaca. Ara el porto penjat al coll, i amb les mans el vaig palpant. I ...

Dues parets que encaixen el meu cos impedeixen qualsevol moviment lateral. Mutil·lat ara, pels records d'una vida focalitzada en una ciutat plena de mar, intento bellugar els braços per apartar aquesta sensació d'ofec i d'opressió. Ressegueixo insistent amb els palmells de les meves mans de tacte aspre pel fred d'un hivern gelat de sentiment. Hi busco una esquerda per trobar aquesta claror del sol que tant em manca perquè escalfi i guareixi la fissura dels esdeveniments del meu passat. --------------------------------------------------------------- Sorneguera la visió del cap, llagrimejat per aigua salada, rau dins teu la veritat d'un dolor, que mortifica rosegant silent el cor d'una ànima perduda al purgatori.

En ocasions desfilen junts, agafats de la mà, el desencís i l'esperança. Contradiccions de les nostres ments que sabent-se dèbils emocionals opten per navegar en aigües una mica tèrboles. Contraposicions de significats de fets i paraules, de somnis i d'il·lusions que anem creant en un món virtual imaginari que intentem viure. L'ocàs d'un somni imaginari real o pensat. Em dilueixo passant d'una banda a l'altra, sense albirar en cap instant si allò que estic vivint forma part d'un somni o bé és la vertadera vida que visc. L'ocàs d'un somni imaginari L'ocàs d'un somni virtual desfila rere paraules d'amor que fan lluir la meva vida de petits moments flairats sense saber cap a on van. Es clou la delimitació marcada per les pauses ben fetes, on ara lluiten les arestes de les figures que havien d'encaixar. Geomètriques posicions rere una il·lusió, que ara lentament encastem amb passió lluny d'aquell profund abisme del no res, on brilla l...

Un any que queda enrere ple de moments d'incertesa i molts petits instants de gaudi i d'emoció plena, viscuts de manera intensa. Ara que iniciem un nou any que sempre desitgem ple d'esperança i bons auguris enllacem les setmanes sense adonar-nos de la fragilitat del temps. Un temps que passa ràpid. I que sense percebre la rapidesa i fugacitat que té encetem il·lusions diverses. Gràcies per esdevenir part d'aquest temps que farem possible amb un verb, que no existeix com a tal: futurejar. Alimentaré aquest verb amb el foc de les nostres ànimes, reordenant el meu esperit i abstraient-lo de tot negativisme. Alimentant un verb: futurejar Temps fugitiu que s'escola entre les làmines d'acer d'un miratge creat d'il·lusions no verídiques, esmaperdudes en el llindar del teu oblit que tant bé tu recordes. Inicies un futur amb esperança tot i que pel camí que has triat pedres i rocs caiguts del passat curiosament s'interposen entre els nostres bategants cors. A...