Duets: Converses interiors

1 Duo.

2 Conjunt de dos cantants o de dos executants que interpreten plegats una composició musical.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Deixa'm un espai

Deixa'm un espai per habitar
amb els meus pensaments
i trobar l'enyorat silenci
sense que em qüestionis
aquest fet ni em retreguis
els meus estats del diari.
No t'engeloseixis de res
perquè el meu cor està
prop de la teva ànima,
tot i que s'ha fos la màgia
i he perdut la confiança
en tu. Però, malgrat el patir
de les nostres ànimes
i el neguit que tens al cor,
t'esperaré, ... sí t'esperaré.


Confós per uns records

Cavalco per un camí pedregós
ple de sentiments i de records.
Me'ls miro i rememoro instants,
i ploro amb desconsol per tot
el mal que he fet i he aplegat.
El temps, succiona des del passat
i emmalalteixo i em rosego
un i altre cop, sense poder respirar.
Encerclo llavors cenyint el teu cos
i aclaparant la teva ànima
sense voler, i no percebo el teu
enuig al moment, ... i em perdo
en la teva mostrada indiferència.
Crido en l'ofec silent de tu
i comprimeixo tant el meu
patir, que llavors m'esclata
davant teu, ... i en tornar al bri
d'enteniment que encara em queda
noto que fuges del costat,
sense dir res,
amb els llavis emmudits.

------------------------------------------------

Corol·lari I

Reclamo un espai per oblidar
els successos de la vida
i l'aflicció del teu estat
on la tristesa dels teus ulls
s'emmirallen en els meus
que provoquen la distància
entre tu i jo. Guareix el passat
que tant et dol, i aconseguir
així, futurejar, sense dolor.


Corol·lari II

He comprimit sense saber el teu esperit
mentre tu necessitaves poder respirar.
No he detectat cap senyal que ho indiqués
i no he entès el teu reclam. No he escoltat
cap paraula que em fes recular i saber
que el teu silenci era sinònim d'espai.
Et demano perdó, per estar encegat
i no deixar-te veure la llum d'individualitat
que tant em demandes, i mentre t'ubiques
lluny de la meva realitat, jo sucumbeixo
a la displicència de la teva mirada.
Demano tant sols un senyal clar,
o una paraula neta, sense embuts,
que per culpa de la meva sordesa
emocional sóc incapaç, ara,
de veure-hi transparent i blanc,
per evitar així nafrar amb els actes
i paraules l'amor que hi és a ambdós.