Tristesa
Avui estic molt trist. El dolor m'ennuega l'ànima i em dissol la il·lusió en cabòries plenes de penes i mals. Voldria reiniciar l'ordinador d'abord i que tot tornés com si res hagués passat però, ... Això no és possible. La memòria hi juga un paper primordial. He llençat paraules com si de projectils enverinats es tractessin i, ... he maltractat un cor i n'he estimbat el meu. Avui m'hagués agradat somriure, sentir el tacte suau i càlid de la seva pell i llevar-nos mirar els seus ulls lleganyosos tant dolços. Escoltar amb un fil de veu que encara està adormida i xiuxiuejant-me ella: Bon dia, cuqui!
És la tristesa en un moment que no me la puc permetre, ... aquesta nit no he dormit gens, el cap em fa mal, i el cor el tinc buit. M'agafo com si fos la última cosa que m'aguantés per caure en l'abisme, el xiulet d'en Marc. Avui abans d'anar al col·legi me l'ha posat a la butxaca. Ara el porto penjat al coll, i amb les mans el vaig palpant. I sé que això em manté en el pla físic al costat dels vius, de la realitat; la ment però, ara no sé per on navega.
És la tristesa en un moment que no me la puc permetre, ... aquesta nit no he dormit gens, el cap em fa mal, i el cor el tinc buit. M'agafo com si fos la última cosa que m'aguantés per caure en l'abisme, el xiulet d'en Marc. Avui abans d'anar al col·legi me l'ha posat a la butxaca. Ara el porto penjat al coll, i amb les mans el vaig palpant. I sé que això em manté en el pla físic al costat dels vius, de la realitat; la ment però, ara no sé per on navega.
Tristesa
Llagrimejo quan penso en tu,
cada cop que passo prop
de la mirada d'aquell dia
on el record em porta al desesper.
La teva veu, i els teus ulls
plens d'aigua salada
m'estan encongint el cor,
i jo ara, encara ploro.
Anhelo el teu perdó
per una forma dissortada
de com he fet les coses
i clamo saber que estàs bé.
Sense ell es limita l'amor,
la culpa em rosega l'ànima
i no em permet ser feliç.
cada cop que passo prop
de la mirada d'aquell dia
on el record em porta al desesper.
La teva veu, i els teus ulls
plens d'aigua salada
m'estan encongint el cor,
i jo ara, encara ploro.
Anhelo el teu perdó
per una forma dissortada
de com he fet les coses
i clamo saber que estàs bé.
Sense ell es limita l'amor,
la culpa em rosega l'ànima
i no em permet ser feliç.
Comentaris
Ànims...!
Una forta abraçada.
sí tens raó, ... el sol surt cada dia, tot i que a vegades rere els núvols no el veiem, ... mmm, ...acaronat per la lluna, de nit,
gràcies
gràcies!
Hi també hi ha tants culpables que ens han ferit i ens han pres la innocència imprescindible per creure en que un món millor és possible.
La culpa, quin misteri!, la meva pel·licula predilecta és "Delictes i faltes" de Woddy Allen. La trobo tan lúcida i alhora ens assenyala a tots amb el dit. Qui és lliure de culpa?
Només podem aprendre a conviure amb aquest sentiment destructiu, intentar doblegar-lo, posar-lo en una bombolla tancada en un racó de la memòria, intentar ser feliços!
Una abraçada!
gyps