Poetes del món. Iehuda Amikhai (1924-2000) II



Rellegint el llibre Clavats a la carn del món d'en Iehuda Amikhai, poeta isrealià, de l'editorial Proa. Una Antologia poètica on camina pels estadis de la vida de l'autor. Cal remarcar la tria i traducció d'en Manuel Forcano, poeta que ara tot just fa uns dies vaig descobrir a Sitges.
He quedat captivat per l'atmosfera de cada poema, que vers a vers construeix imatges de bellesa interior.


-------------------------------------------------------------


AQUELL QUE CONFIA

Aquell que confia que el temps
el curarà, perdrà el temps i la cura.
El temps passarà, la cura no vindrà.

Prepararà una taula d'enginyer
per als seus pensaments,
escaire i molts regles
i amb el llum plorós ben encorbat.

Diades i festes li vindran balbotejant
com el líquid espès d'una ampolla fosca.
No hi podrà romandre:
massa coses d'ell sap ja la terra
abans fins i tot de ser enterrat.

Comentaris

Laura Dalmau ha dit…
Un final de poema excepcional!
Bona lectura i traducció de Manuel Forcano.
BBB
de juliol 18, 2008 10:17 a. m.
Uribetty ha dit…
Si el recomanes l'apunto que tinc pendent llegir poesia aquest estiu.
Salutacions company.
de juliol 20, 2008 11:47 p. m.
OhCapità ha dit…
Gràcies Laura, un llibre que fou un regal en un moment molt important, aquest poema és només un esquitx que empapa.
de juliol 21, 2008 2:36 p. m.
OhCapità ha dit…
Uribetty!!

Gràcies per passar-t'hi per aquí. Una lectura interessant i sorprenent. Gaudeix sens dubte amb aquesta Antologia. Bon estiu.
de juliol 21, 2008 2:38 p. m.
Jesús M. Tibau ha dit…
Diuen que el temps tot ho cura, però cal posar alguna cosa de la nostra part
de juliol 22, 2008 11:17 p. m.
OhCapità ha dit…
Hola Jesús M. tens raó, sempre s'ha de posar alguna cosa més per guarir les ferides de la vida, ... si no, tot esdevé en dolor. Esperar no és un bon consell.

M'agrada que hagis passat per aquí a visitar-me, ... tot un plaer fer-te de tant en tant una visita, encara que minsa és molt gratificant.

Bon estiu!
de juliol 23, 2008 8:40 a. m.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

bon voyage

Imatge
Avui, mentre la son em corromp l'ànima, alço les últimes paraules d'aquest espai. Un lloc on he gaudit de la companyia oberta, on s'ha traspuat emocions diverses i l'experimentació de la vida m'ha colpit a deshores. Deixo potser aquí perpetuada part d'un viatge en el qual he donat cops a tort i a dret, a voltes sense rumb fix i clar, altres sabent per on navegava. Agafo l'astrolabi, la carta de navegació, el compàs i pujo al meu vaixell per navegar a vela per aquests mars que tant omplen els dies i fan menys feixugues aquelles hores somortes i plenes d'angoixa. Ara que l'insomni ja és vençut per la farmacopea moderna i entren en recessió els dies llargs i de dèbil percepció, encapso els meus versos dins del meu bagul de viatge per no ésser interpretats de forma errònia. Atenc a aquelles paraules que em van dir un dia: "un poema no significa, és" d'Archibald Mac Leish. Dono per entès que allò que escric no significa que sigui personal, i...
Més informació

Sense cap indulgència

Imatge
T'has apoderat sense cap indulgència, i has tret l'alè sense pressa: extirpar i rosegar, verbs que no tenen cap mesura. Has doblegat l'essència amb impertinent mestria, i del manyoc que n'has fet perpetues el color de la derrota. Ara, miro enrere i de les arrels que uníen els somnis en queden els negatius velats, pròxims al mer desencís. I quan abraces el desesper dilueixo en gran mesura el dol que el passat m'infligeix.
Més informació

Àvia (8 de Juny del 1916 - 6 d'octubre del 2009)

Imatge
Rudiments d'escorça punxeguda t'obres al fràgil ocàs d'un cos que s'apaga i dilueix any rere any. Mutilat a l'atzar el teu entendre somrius dolçament sense saber res del casual de tocar-te la malaltia: símptomes de lleugeresa viva. Prop tindrem el teu record, fotogrames esbiaixats per la tendresa,                                  del teu cos eixut. --------------------------------------------------   Ahir va traspassar l'àvia després de quasi deu anys vivint una altra realitat. Una realitat que no és la nostra però que de ben segur ha estat plena de vivències extraordinàries. Sempre em reia quan li proposava anar a fer uns "dancings", i que si no la tractaven bé al "xalet" avisaria als "mossos". Aquesta rialla plena d'innocència, sense cap malícia, ... omplia el meu cor de joia. El pas d'aquests anys veient ...
Més informació